Xina

Algunes persones se m’han apropat durant aquest d’Agost amb el comentari de que, un cop més, durant l’estiu passen coses importants, intentant defugir de la tutela de l’opinió pública: tots estem més relaxats.

Hi ha una part certa: en el món occidental, on l’opinió pública majoritàriament es té en compte, actua a vegades amb l’alevosia de l’estiu, quan es llegeixen menys diaris o es veuen menys TeleNotícies.

Però en el cas de Xina, hi havia prou indicadors des de fa temps per tal de dir-nos per on aniríem.

En referiré alguns:

  1. Les exportacions des dels Estats Units d’Amèrica (EUA) d’ametlles i vins de Califòrnia estaven estancades des de 2010, a excepció del 2014.
  2. A partir de 2013, el govern xinès (actuació del Ministeri d’Indústria i Tecnologia de la Informació) demana a 19 sectors industrials que baixin la producció. Afecta a sectors essencials com el de l’acer, el ciment, el químic i el del paper.
  3. Durant el 2014 s’han aprovat alguns aranzels a EUA per a minimitzar l’entrada de producte xinès.
  4. Creixement del Producte Interior Brut (PIB) xinès: hem passat des del 7,3-7,4% al 7,0%, des del 2014 al 2015, però són dades oficials. Sembla que en realitat estaríem entre el 3 i el 4%.
  5. La població activa entre 16 i 59 anys ha baixat des del 2013.
  6. El salari mig xinès ja no és aquell salari baix del 2002 de manera que el producte de baixa qualitat que competeix per preu està força ressentit en el seu escandall de costos.
  7. Des de fa uns quants trimestres, el govern, a través del banc central està injectant diner fàcil i relativament barat en el mercat el que genera una “bombolla” a la borsa i al sector immobiliari. A Europa i EUA tenim experiència recent que encara estem patint.
  8. La renda per càpita era de 200$ al 1978 i prop de 8.000$ al 2014: tots els sistemes, incloent-hi els econòmics, necessiten un reajustament sota aquesta “pressió”.
  9. És una economia mixta: 1 país, 2 sistemes. Això permet unes actuacions especials i específiques, per bo i per dolent.
  10. El deute sobre el PIB seria d’un 280% segons la consultora McKinsey. No pot seguir fent carreteres amb càrrec al pressupost públic i, per altra banda, el consum privat no segueix amb suficient to.
  11. Els darrers moviments de la borsa i la divisa (devaluacions successives) d’aquell país són un clàssic de l’economia.
  12. Hem pogut veure l’efecte avançat de l’ensopegada de l’economia “mare” amb la gairebé fallida de les monedes emergents satèl·lits.
  13. Els índexs de volatilitat de les borses ja ho avançaven a finals d’Agost.
  14. Els futurs de les borses occidentals, també.
  15. La baixada de preus de les matèries primeres, el petroli entre elles, també mostraven alguna cosa.
  16. Hem de passar d’aquesta reacció irracional –sobreactuació- a una de racional, el que apunta a un possible estancament.
  17. A la Xina tenim excés de capacitat productiva instal·lada i habitatge residencial: per aquí no pot venir, a curt termini, la recuperació.
  18. El primer mandatari, Xi Jinping, és hàbil però té “hipoteques” polítiques que el poden condicionar.
  19. Qui serà l’alternativa a Xina en l’economia global vist l’escenari de l’estancament?: la Fed hauria d’endarrerir la pujada de tipus.
  20. A la reunió econòmica anual de Jackson Hole (EUA) no van anar ni la Sra. Yellen ni el Sr. Draghi: han de quantificar els moviments del paràmetres macroeconòmics i mesurar les actuacions de manera coordinada entre les diferents àrees econòmiques mundials (EUA, Unió Europea, Xina, Gran Bretanya, Japó). No volien que cap declaració als mitjans fos un problema.

En resum, per anteriors articles ja són sabedors de que crec que s’han de tenir dades històriques quantificades per a entendre els macrosistemes i prendre decisions encertades. No parametritzo els d’aquella banda de món però crec que les variables, les seves correccions i efectes són clònics amb els nostres i que l’actuació serà coordinada i mesurada.

Nota 1.- L’economia de Xina és prou gran com per a deixar que vagi fent “estranys”. L’economia dels EUA encara no pot agafar-ne el relleu. I la Unió Europea ja té prou amb els seus propis problemes. El Banc Central de Xina, la Reserva Federal i el Banc Central Europeu es coordinaran –amb el concurs del Japó, Canadà, Austràlia, etc.- per tal de satisfer els interessos de tots.

Nota 2.- A nivell particular, actuaria com es va suggerir aquí, a Europa, en el seu moment: sortir de borsa, començant per les accions dels bancs i seguint per les de les empreses dels sectors esmentats; diversificar el risc divisa –“cistella” de diferents monedes-; revisar els plans d’empresa, la qualitat del finançament –preu i durada-, etc.

Article publicat al Diari de Girona

26 de setembre de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *