Un toc d’atenció

El preu del petroli s’ha mogut clarament a la baixa i, tot i que aquesta tendència resulta avantatjosa per a les nostres butxaques(*), ens preguntem el per què: per què està passant? Per què no va passar abans, en plena crisi? Fins on arribarà?

petroli

Gràfic 1.

Resulta difícil donar una resposta clara i concreta doncs fa uns 40 anys ja es va descobrir que el petroli, a més de ser un precursor de combustible, també era un producte financer i fins i tot una arma estratègica (recordar les crisis de 1973, 1979 i 2005).

Hi ha diferents factors de caire tècnic –i no tècnic- que influeixen en les seves oscil·lacions:

  • a. Nivell de producció.
Petroli

Gràfic 2.

El nivell de producció no ens diu res en si mateix doncs sempre hem de veure l’acompassament, el gap -en termes anglosaxons- entre l’oferta i la demanda. Per aquesta banda no ho acavem de veure doncs sembla peak de producció amb crisi econòmica dels principals consumidors i un ajust prou bo segons es pot veure en el gràfic següent:

Petroli

Gràfic 3.

  • b. Competència del Fracking.
Petroli

Gràfic 4.

Aquí ja ens apropem una mica més. En els darrers anys aquesta tècnica ha avançat molt. Durant el 2014 poden haver-se fet més de 3 milions de pràctiques extractives via Fracking al món, de manera que comença a ser una via d’obtenció i explotació de combustibles fòssils (petroli, gas) no marginal sinó industrial.

En el moment que combinem crisi amb producte correcte obtingut per procés alternatiu molt més competitiu en preu que el tradicional de la perforació, ara si que podem pensar que haurem de baixar el preu si volem seguir venent.

Dit d’una altra manera, el petroli obtingut pel procés tradicional ha estirat el preu alt fins que ha pogut, fins que ha sorgit un producte/procés alternatiu en competència.

  • c. Refugi com actiu financer. Per se i en relació al creuament de divises.

Igual que podem invertir en béns mobles (dipòsits, fons, accions, etc.), també es pot invertir en matèries primeres i/o “matèries precioses”. Podem posar l’or “negre” allà on vulguem però està clar que és una alternativa especulativa que pot fer-se servir de refugi inversor durant un temps. El fet és que ara mateix s’ha alliberat estoc –moviment especulatiu reactiu denominat Dilema de Pareto-, el que també propicia la baixada del preu.

Al mateix temps, com era de preveure, el creuament de les dues divises (€ i $) s’havia de modificar substancialment a partir de començament d’any doncs l’expansió quantitativa americana s’estava contraient i l’europea era previst que engegués de manera que el canvi es decantava cap a un dòlar cada cop més fort i un euro cada cop més devaluat de manera que si la moneda habitual –i única- dels contractes de petroli és el dòlar i el preu del combustible fòssil es mantenia, potser en euros era “desaconsellable” per a la crisi en que està immersa Europa i, en concret, la Unió Monetària Europea. En la història recent de l’€ front el $ hi ha registres de valors de divisa “controlats” per tal de tenir un sector exterior que compensi el mercat interior.

  • d. Nivell d’endeutament de les petrolieres.

En algun article anterior s’havia parlat de l’efecte de les emisions de bons corporatius i la possible «bombolla» al respecte, ja sigui cap a l’empresa com per al comprador. En aquest cas, veiem que les empreses petrolieres han emés bons per sobre de la mitja per tal de finançar les seves activitats de prospecció, extracció, producció, distribució i comercialització i els venciments s’han d’acomplir de manera que es manté la producció per aconseguir cash encara que sigui a costa de baixar preu i marges.

Petroli

Gràfic 5.

  • e. Arma estratègica.

Arribem al darrer factor, aquest és absolutament macro i per tant més difós. L’actual globalització de l’economia i els mercats permeten, més que mai, que aquest moviments econòmics afectin qualsevol indret del món i de forma immediata. Només cal veure les restriccions i penalitzacions com estan afectant a l’estabilitat de l’economia russa: ruble enfonsat, alta inflació, racionament de productes bàsics en algunes zones més deprimides.

En aquest punt ens caldria disposar d’una millor modelització de l’economia a nivell mundial però sembla que un preu del barril de petroli Brent en la franja 70 – 90 $, estable durant uns 18 – 24 mesos, podria afectar seriosament l’economia i l’estabilitat política de països com Iran, Veneçuela o Rússia.

En resum, és difícil de demostrar però la majoria de factors apunten a un toc d’atenció dels Estats Units i en concret de l’administració Obama: té una altra manera de fer però segueix amb la voluntat ferma de ser líder mundial. Aquests moviments es poden llegir com a millores en clau interna i de política exterior als USA i cal recordar que les eleccions nord-americanes del 8 de Novembre del 2016 estan aquí mateix!

(*) (Nota.- Un darrer comentari que ve essencialment de la premsa anglosaxona. Allà anomenen “Efecte ploma” quan el preu de la benzina baixa molt lentament degut a la baixa significativa del preu del petroli i “Efecte cohet” quan el preu dels carburants es dispara per un lleuger augment del preu inicial. Tots ho hem comprovat.)

Article publicat al Diari de Girona

25 de febrer de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *