Tipus d’interés negatius?

Ja feia temps que es veia venir l’escenari en el que ens trobem: Euribor a 12 mesos en valors negatius.

En el moment en que el Sr. Draghi (Banc Central Europeu, BCE) parla de l’expansió quantitativa (QE, en anglés) i es posa a comprar de l’ordre de 65.000.000.000 € al mes de deute, ara fa gairebé un any, es podia intuir que la Commodity diner (€) començaria a no escassejar i per tant a disminuir el seu interés.

Històricament, el valor de l’Euribor (tractada la seva definició en articles anteriors) fins a una edat de 3 mesos la relacionàvem amb el preu d’intercanvi de diners entre les entitats financeres i l’Euribor 12 mesos amb la “salut” del sistema financer.

D’alguna manera, un preu lleugrament positiu és sà doncs esperona a comprar, ja que avui és més barat que demà, i com és lleugerament positiu i no es belluga massa, és fàcil de gestionar, ja no sols per a les grans corporacions sinò per a la majoria de la gent, en el seu dia a dia.

Però des de fa unes jornades tenim valors de l’Euribor 12 de l’ordre de -0,02%, i amb lleugera tendència a la baixa.

Agafem la part més positiva de la situació: és un bon moment d’agafar deute doncs, si el diferencial respecte la referència que ens posa l’entitat bancària no és molt alt, pràcticament pagarem només el capital, el diner rebut, poc desgast financer del compte de resultats pel cost dels interessos. (En aquest paquet inclouria les hipoteques a particulars, situació que les entitats bancàries estan resolent en computar els interessos negatius com a capital avançat i, per tant, en la propera renovació, haurem tornat més diners del que pensàvem i ens millorarà la quota doblement. I amb clàusules terra del 0,00% pels nous contractes.)

I ara agafem la no tant positiva. Hem parlat del passiu de client, però la part d’actiu de client pot tenir la previsible problemàtica de tenir els dipòsits remunerats per sota del 0%. Li deixes diners al banc per tal de que te’ls guardi i ho fa, però t’en torna menys. (¿?)

Dificil d’entendre en la nostra cultura, encara que l’Índex de Preus al Consum (IPC) sigui negatiu i tinguis un diferencial a favor. No ho entenem. Ja se sent dir que millor tenir els diners fora dels bancs que dins doncs el seu valor nominal és fix i als bancs pots perdre valor.

Per altra part també ja comencen a parlar de que, a part de fer desaparèixer per part del BCE els bitllets de 500 i 200€, també podrien posar les entitats una comissió de liquiditat pels reemborsaments.

Idènticament pot passar en els preus de tancament d’operacions entre entitats bancàries: clarament o en conjunt complicat.

I la suma de tot plegat pot fer un sistema econòmico-financer difícil de gestionar, amb més volatilitat de la necessària, amb una problemàtica afegida a l’estancament econòmic que tenim –parlo de l’entorn Unió Monetària Europea–.

Mentalment no es vol estar per sota del 0 però un cop s’ha trencat aquesta barrera, és igual -0,1% que -1,0% que -5,0%, i les suposades bondats del QE del BCE es perden doncs tots descomptem que comprar avui és més car que fer-ho demà, de manera que posposo la decisió de compra. (Estancament, deflació, diguem-li com més ens agradi.)

Amb tot això i molta més informació que es pot trobar arreu, la meva opinió és que podem estar bastant de temps en aquesta situació, pero no molt més avall.

Ni valors d’Euribor de l’època del Sr. Trichet ni grans diferencials de tipus oficials entre diferents bancs centrals (BCE, Banc d’Anglaterra (BoE), Japó, Suïssa, Dinamarca, Reserva Federal dels Estats Units, etc.).

El malalt sedat i sota control. Interessos al voltant del 0%.

Comencem a veure com tenim el nostre balanç, el nostre patrimoni personal i empresarial per tal d’ajustar-lo a aquest nou escenari.

Article publicat al Diari de Girona

12 de març de 2016 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances, Gestió, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *