Taula de canvi

Pot ser coneixem o hem sentit parlar alguna vegada d’aquest terme. Es refereix a un organisme creat en el segle XV a Catalunya i després replicat en d’altres ciutats de la Mediterrània per atendre l’increment constant del comerç internacional en aquella època.

Sense entrar en una dissertació d’història de l’economia, volem apuntar que va ser el primer banc públic d’Europa on es deurien negociar les primeres emissions de deute, els primers pagarés i d’altres efectes de pagament mercantil, totalment novedosos aleshores i que es van difondre arreu com a eines molt necessàries.

En síntesi, tenim a Barcelona, al Gener de 1401, la primera Taula de Canvi, en una ciutat mercantil, eminentment comercial i que a l’hora potencia la seva riquesa amb elements financers que van més enllà del seu entorn natural. El resultat és un efecte multiplicador de la seva riquesa i de la dels seus habitants.

Fa pocs dies ha hagut un capítol a la Unió Europea que ha tingut poc ressò mediàtic en el nostre país: la City de Londres ha esquivat un perillós moviment portat a terme pel Banc Central Europeu (BCE) per tal de dur-se a ciutats com Frankfurt –o París- la rera tenda financera de la moneda europea. El Tribunal de Justícia Europeu va donar la raó a principis del mes de Març d’enguany al Govern britànic per tal d’impugnar les directrius dictades pel BCE que exigien als intermediaris encarregats de la liquidació d’operacions borsàries en € (efectiu(1), valors i derivats(2)) que haguessin d’estar domiciliades obligatòriament en algun país de la Unió Monetària Europea (UME). (Com sabem, Gran Bretanya disposa de la seva divisa pròpia, la lliura esterlina.)

La batalla no s’ha acabat doncs mitjançant un canvi d’estatuts del BCE per majoria qualificada –sense possible veto per part del Govern del Sr. Cameron- en el si de l’Ecofin (Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea) es podria canviar la situació de forma irreversible.

Anem a valorar el tema en qüestió:

La City de Londres és una ciutat dins d’una ciutat per raons històriques amb les seves lleis pròpies, incloent-hi les fiscals. (No és estrany aquesta situació al centre d’Europa. Hamburg, a Alemanya, també n’és un exemple.)

El negoci financer a la City dóna feina a unes 330.000 persones. (Menys de l’1% de la població total del Regne Unit.)

La feina d’aquestes persones aporta un 9% del Producte Interior Brut (PIB) de la Gran Bretanya, uns 200.000 milions d’€, el que indica una elevada productivitat.

També aporten un 10% dels impostos del Regne Unit (UK), és a dir, equival a uns 20 mil milions d’€ per any.

Significa el 34% de les operacions fetes per UK fora del país.

Es negocia el 80% dels Hedge Funds (fons de cobertura de cartera davant el canvis del mercat financer) mundials.

Només aquestes dades justifiquen i permeten entendre els moviments polítics de Berlín i París en aquest sentit.

I aquí és on volíem arribar, aprofitant una mica molt el terme de la Taula de Canvi, si Catalunya pogués prendre les seves pròpies decisions podríem afegir a la nostra economia l’efecte de la gestió financera internacional amb possibilitat de recollir l’activitat derivada de tot l’arc mediterrani que des de fa segles és el seu àmbit natural d’influència, des de València fins a Marsella i Tolosa de Llenguadoc, de manera que aleshores es disposaria, ben segur, de fons suficients(1)(2) per a les grans obres d’infrastructura (port, aeroport, ferrocarril, etc.), que al mateix temps multiplicarien la riquesa i el benestar dels ciutadans d’aquest territori.

Pot ser caldria canviar la manera de fer dels nostres polítics i governants. Convindria treballar en un altre nivell, “canviar de taula”, establir maneres i dinàmiques diferents per poder anar a un tracte de tu a tu amb la Unió Europea per així millorar les condicions socials i econòmiques del conciutadans del nostre país.

(1)(2) 14 i 190 bilions d’€, respectivament, a l’any.
PIB de Catalunya, estimat per a 2014: 194 mil milions d’€.

Article publicat al Diari de Girona

21 de març de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Fiscal

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *