SWAP

En el moment en que es va redactar el present article hi havia força més incertesa en els diferents mercats que ara però segueix essent vàlid independentment de la variabilitat/volatilitat que trobem en els mercats en el moment de la seva publicació.

Per diferents raons –geoestratègiques, polítiques, econòmiques, etc.- ens trobem en aquests moments immersos en una pujada del preu de diferents actius econòmics (or, petroli, diner, etc.) i cal saber que tenim eines per a mitigar/compensar aquests efectes.

No entrarem en els detalls i les causes que ens han portat aquí doncs ja estan prou explicades en diferents mitjans i, si més no, venen a ser les mateixes que apareixen de tant en tant (variació gradual de la política monetària expansiva d’un organisme regulador, equilibri entre les diferents divises, reactivació parcial de l’economia per component bèl·lica, especulació, etc.), però si que parlarem d’una eina no prou explicada que ens permet esmorteir els efectes de quan el preu d’un actiu puja o baixa amb moviments més marcats del que seria normal: el SWAP.

Un SWAP (en català: permuta) és un contracte pel qual dues parts es comprometen a intercanviar una sèrie de quantitats de diners en dates futures. Normalment els intercanvis de diners futurs estan referenciats a tipus d’interès (IRS: Interest Rate Swap) encara que genèricament es pot considerar un SWAP qualsevol intercanvi futur de béns o serveis (diners, matèries primeres, actius financers, etc.) condicionat a l’evolució temporal de qualsevol magnitud econòmica (tipus d’interès, preu de bens i serveis, etc.).

Un SWAP, segons aquesta definició, es considerarà un instrument derivat, és a dir, el seu preu depèn d’un altre actiu, anomenat subjacent que pot ser qualsevol bé o actiu financer a l’hora. Però no és aquesta vessant la que ens interessa, normalment, com a directius de PIME’s o com a inversor en general… Ens interessa per aquells productes paquetitzats per les entitats bancàries anomenats en general SWAP’s o CAP’s que permeten, pel fet d’avançar uns diners, esmorteir l’efecte de les variacions dels preus.

Seran uns contractes on pactarem un índex de referència i una/es banda/es de fluctuació amb clàusules bonus/malus.

Posarem un exemple amb euros i euríbor, bastant general per a qui ens llegeixi.

Si jo contracto un préstec –en general, qualsevol tipus de deute bancari- i com a referent per a fixar el preu d’aquest diner escollim l’euríbor a 3 mesos més un diferencial de 50 punts bàsics -per posar un exemple-, cada 3 mesos m’anirà variant el preu del meu deute segons el valor de l’euríbor, 0,224 + 0,500 = 0,724 %, 0,265 + 0,500 = 0,765 %, etc.

Si crec que la variació de l’euríbor a 3 mesos serà molta durant la vida del préstec, ja sigui a l’alça (més car, més cost) o a la baixa (desviació del meu pressupost), puc contractar un SWAP amb bandes per dalt i per baix on l’entitat bancària em compensarà, en definitiva, esmorteirem els moviments previstos.

Seguim amb l’exemple numèric, si aquest préstec puja per sobre del 0,800 % però es queda per sota del 0,825 %, l’empresa paga el tipus que pertoca però l’entitat bancària el compensa per la diferència de cost entre el 0,800 % i el tipus efectiu. La liquidació es fa trimestral (euríbor 3 mesos) i, en definitiva, l’empresa no té un cost del preu del diner per sobre del 0,800 %. Només necessita una mica de tresoreria per la diferència temporal del pagament i la compensació.

El mateix raonament per la banda baixa però en sentit contrari, per sota del 0,730 i fins el 0,705 %, l’empresa paga el preu efectiu del diner i compensa a l’entitat bancària pel diferencial entre 0,730 i el preu real. L’entitat fa un doble càrrec.

I encara podem trobar una altra banda, en el nostre exemple, del 0,825 cap amunt o del 0,730 % en avall, on hi ha penalització, és a dir, no sols es compensa la diferència per l’entitat o l’empresa segons sigui el cas, sinó que es compensa amb un recàrrec, amb un sobrecost, per exemple del 15 % addicional (es multiplica per 1,15 el primer càlcul del diferencial a pagar).

De manera visual, amb dades suposades:

Interés (%)
2n límit superior 0,825 Es paga per sota del 0,800. Es paga el cost real del diner i el banc et compensa amb penalització del 15%
1r límit superior 0,800 Es paga 0,800 màxim. Es paga el cost real del diner i el banc et compensa fins al 0,800
Euríbor 3 mesos + 0,50 0,765 Es paga el cost real del diner
1r límit inferior 0,730 Es paga 0,730 mínim. Es paga el cost real del diner i el banc et fa un càrrec addicional fins al 0,730
2n límit inferior 0,705 Es paga per sobre del 0,730. Es paga el cost real del diner i el banc et fa un càrrec addicional amb penalització del 15 %
Data Interés real (%) Interés efectiu (%) 1r límit superior (%) 2n límit superior (%)
01/09/2013 0,765 0,765 0,800 0,825
15/09/2013 0,770 0,770 0,800 0,825
29/09/2013 0,790 0,790 0,800 0,825
13/10/2013 0,800 0,800 0,800 0,825
27/10/2013 0,810 0,800 0,800 0,825
10/11/2013 0,820 0,800 0,800 0,825
24/11/2013 0,825 0,800 0,800 0,825
08/12/2013 0,850 0,793 0,800 0,825
22/12/2013 0,900 0,714 0,800 0,825

SWAP - permuta(Per a simplificar, es mostra un exemple per la banda alta. Seria idèntic per la banda baixa.)

La idea subjacent és l’estabilitat del cost del deute de l’empresa i al seu torn de l’entitat bancària quan cerca i compra els diners per atorgar el préstec. La variabilitat té un preu, un cost.

Si tenim banda per dalt o per dalt i per baix i si tenim 1 o 2 bandes, el preu del contracte variarà. Haurem d’estimar el grau de probabilitat de que l’euríbor es posi en determinats valors durant un cert temps i passar-ho a euros (per l’import demanat). Aquest import que s’avança en el moment de la signatura haurà de ser menor aproximadament en un 30 % o més dels diferencials estimats del tipus temporals; altrament, com no es pot saber realment l’evolució de l’índex de referència, no val la pena contractar i val més anar pagant el cost real a futur del préstec.

En les negociacions, si es fa amb força temps, es pot obtenir un bon contracte de les entitats financeres, fins i tot clàusules de carència en la dinàmica de la puja de tipus per 1 o 2 períodes.

(Les comissions que el banc en concret ens apliqui s’hauran d’afegir en el cost, per ajustar els càlculs econòmics i veure si ens és interessant en definitiva aquest producte.)

Aquest exemple serveix per a d’altres béns com poden ser les matèries primeres (petroli, gas-oil, etc.) amb d’altres índex de referència (Brent, Diesel ULSD, etc.). El diner i el combustible són bastant generals a tots els comptes de resultats de les companyies.

Article publicat al Diari de Girona

14 de octubre de 2013 per Albert Vila | Temes: Empresa, Finances, Gestió

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *