Productivitat

És un tema recorregut, repetit, però vigent com sempre i més que mai.

Primer de tot, posem la definició i així ens entendrem: la productivitat en economia és la mesura de l’eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n’obtenen. Es pot expressar matemàticament com:

productivitat = producció/recursos

(Definició curta i clara que es pot trobar a la Viquipèdia.)

En segon lloc, situem-nos en el moment que ens ha tocat viure i, entre d’altres coses, la tecnologia que tenim a l’abast, en especial les TIC’s: tecnologies de la informació i la comunicació.

Això ens fa pensar que si tots els factors que incideixen en la producció de béns i serveis resten iguals (salaris, cost de la seguretat social, cost de les matèries primeres, cost dels subministraments exteriors com l’energia elèctrica, l’aigua, etc.), només pel fet de disposar cada cop d’una tecnologia més avançada, tenim l’oportunitat de ser més competitius.

Dit d’una altra manera, les crisis s’assemblen però no es poden repetir exactament doncs cada moment històric és diferent.

Ja fa anys que aquest canvi es va produir. Exemple: els caixers automàtics de les entitats bancàries. Les TIC’s van permetre millorar l’operativa (a qualsevol hora, a qualsevol lloc), disminuint l’estructura pròpia necessària doncs ens havien passat part de la feina a nosaltres. I els clients ho vam acceptar doncs guanyàvem en eficàcia.

Hores d’ara, qui no ha comprat per internet un vol d’avió, ha reservat una habitació d’hotel o ha fet una videoconferència des de l’Smartphone, sense dir cap nom comercial però alguns gairebé són genèrics, descriuen el servei en el seu conjunt pel fet d’haver estat els precursors.

Ara mateix es parla de que degut a la limitació dels recursos públics es vol fer una forta incidència en les App’s (aplicacions per a mòbils intel·ligents) per al sistema sanitari europeu públic.

I qui no vagi per aquí quedarà fora del joc econòmic sectorial corresponent.

Veiem unes dades rebudes dels Estats Units.

L’eix X és el temporal, unitats en anys. L’eix Y és l’ocupació als EE.UU., en valors relatius. (100 és el moment de la inflexió, del canvi de tendència, de recessió a recuperació.)

Les conclusions són clares: s’estan recuperant però no es creen llocs de treball de forma significativa, generalitzada. La tecnologia digital ho permet: amb menys estructura permet fer arribar el nostre valor afegit a client, més ràpid, més lluny.

Productivitat

(Es tenen en compte les recessions de 1970, 1975, 1982, 1991, 2001 i 2009.)
(Font: “La Caixa” Research.)

Les tasques professionals es poden estandarditzar, classificar, segons siguin de “coll blanc” (terme anglosaxó relacionat amb les feines més creatives, menys repetitives, amb més formació acadèmica i, per tant, amb major creativitat i adaptabilitat) o de “coll blau” (les complementàries).

El detall del gràfic ens diu que les que es recuperen són majoritàriament les de “coll blanc”. Dins de l’economia global només Europa i els Estats Units tenen el seu lloc per valor afegit/productivitat. (El nostre lloc no és per preu.)

Un exemple que personalment vaig viure no fa massa anys: 2 empreses semblants, una holandesa i una alemanya. Sector: enginyeria de procés químic. Abast: internacional, global.

Les seves divisions d’activitat permetien donar el servei d’enginyeria, de construcció de les plantes químiques i, fins i tot, de l’explotació, de la gestió de les mateixes (enginyers, mecànics, informàtics, operaris, directius arreu del món). Empreses consolidades que van començar a veure que el seu compte de resultats anava cada cop pitjor. El consell d’administració d’una d’elles va prendre una decisió: quedar-se amb les divisions de “coll blau”, subcontractant o venent les altres. L’altra empresa no va prendre cap decisió. Hores d’ara, la 2ª ha tingut que tancar de pressa i corrents una part important de la seva activitat i està essent subcontractada per la 1ª, aquesta amb un compte de resultats sanejat.

La simbiosi de productivitat i de valor afegit és el que agraeix el compte de pèrdues i guanys. La inversió en formació és una clara inversió de futur.

Article publicat al Diari de Girona

25 de juny de 2014 per Albert Vila | Temes: Empresa, Finances, Gestió

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *