Opcions d’inversió: són tan bons els bons?

(Aquest article pretén facilitar una primera aproximació a una situació amb la que ens podem trobar en els propers 12 mesos.)

Ja fa temps que el Banc Central Europeu (BCE) va dient que farà el que calgui per a “apuntalar” el feble to de l’economia de la Zona €. La premsa en va plena, no cal repetir els arguments.

Van passant les setmanes i es van veient i/o intuint moviments de fons importants, alguns d’aquest moviments ens poden afectar més directament i d’altres, menys.

Per contra del que succeeix a la directriu establerta del BCE d’informar però de manera críptica, poc clara i, en tot cas, dirigit a professionals del sector i no pas al ciutadà mig, en el present article intentarem marcar i diferenciar conceptes per tal de que cadascú sàpiga on situar-se i com prendre decisions.

El deute públic sobre el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha arribat a nivells del 100 % si féssim els càlculs de la mateixa manera que fa uns mesos enrere. Fa poc es va canviar parcialment el mètode: va afectar al pes de la Recerca i el Desenvolupament (R&D) i es van afegir activitats il·lícites o d’economia submergida com el tràfic d’armes, les drogues o la prostitució el que va fer que el PIB espanyol pugés un 3,5 % aproximadament de manera que ara el percentatge de deute sobre PIB és del 96,5 %. Però estem a les mateixes doncs són activitats sense contribució fiscal i els impostos són els que “ajuden” a pagar el deute de manera que un país com l’Estat espanyol, amb una economia poc diversificada, pot començar a tenir problemes de tresoreria a partir d’aquest llindar 100. Conclusió: atenció al deute espanyol i al comportament de l’Estat en l’acompliment dels terminis de pagament (bons, lletres).

Les entitats financeres espanyoles encara tenen problemes en els seus balanços: no és tant cert com diuen que el rescat financer ha acabat i menys si tenim en compte una pràctica de concentració de risc que en d’altres països de la Unió Europea està prohibit per llei. Els bancs compren deute de l’Estat espanyol en grans quantitats (una mica més del 20 % del deute públic està en mans de la banca del país: 200.000.000 €!): unes organitzacions amb problemes surten al rescat d’un organisme també amb problemes. Conclusió: atenció a si comprem deute espanyol, ja sigui de manera directa (bons, lletres, pagarés) o indirecta (plans de pensions). No està fora de lloc el pensar en una quitança a mig termini. (Més enllà del que alguna formació política ja està comentant.)

Les entitats financeres espanyoles tenen els seus problemes i prou ocupació entre l’Estat i el BCE de manera que el crèdit a l’economia productiva no acaba d’arribar: és més fàcil “entendre’s” entre pocs agents majoristes del mercat i amb unes bones condicions de cost/benefici i terminis de pagament que tractar amb una munió de minoristes com les empreses i els particulars. I en aquest punt el BCE vol obrir una línia de finançament directa a les empreses per compra directa de bons corporatius. Sembla que la decisió es prendrà en la reunió habitual del BCE del primer dijous de Desembre i es materialitzarà en el decurs del Gener de 2015. Aquesta mena de “By-Pass” a les entitats financeres és molt important: obrim una font alternativa de finançament a les ja existents (diversifiquem el risc) i tenim menys intermediaris en el mercat (optimització de preus i terminis).

Amb aquesta possibilitat juguem seriosament a ser de la Unió Europea i deixem de mirar el mercat financer “local”. Conclusió: cal estar preparats per aquesta opció a les empreses i disposar de l’estructura econòmica, financera, fiscal i legal necessària per a aprofitar aquesta oportunitat.

Ara bé, com a tot producte financer, és d’esperar que tingui un mercat secundari. Atenció a les “bombolles” per saturació d’emissions i tenir en compte que amb algunes d’elles no es podrà optar a res més que a la seva renovació al venciment. És a dir: de moment, no cobrar-les.

Corol·lari: no tot és bo i avantatjós, i cal distingir les opcions de compra. Haurem de premiar les emissions d’aquelles organitzacions que mostrin bones praxis.

Bones Festes!

Article publicat al Diari de Girona

25 de desembre de 2014 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *