Netejar balanços

Quan aquest article vegi la llum, la majoria estarem de vacances, descansant, desconnectant de les nostres rutines… i agafant forces pel nou curs econòmic i polític, de tal manera que apunto una idea en dos escenaris geogràfics diferents però amb certs punts en comú: Grècia i Catalunya.

Els escenaris d’actuació que tenim són prou complexos com per a que encara ho emboliquem més. Els anglesos tenen una dita que, en traducció més o menys lliure, diu: “fes-ho tant senzill com sigui possible”.

La idea que apunto és la de sanejar balanços, és a dir: tots –persones físiques i jurídiques d’arreu- tenim un balanç, dit d’una altra manera, una relació de què tenim i de qui és. Exemples: tenim un pis però també el préstec hipotecari corresponent amb l’entitat bancària, tenim un actiu parcialment subvencionat, tenim uns diners nostres invertits en dipòsits bancaris, tenim un IRPF a liquidar i a l’hora un IVA negatiu a compensar, etc. (Els juristes l’anomenen l’inventari.)

Igual que en un article anterior em venia a referir a la potencialitat de l’efecte circulació del diner: no sols és interessant la massa monetària disponible en un sistema macroeconòmic (conceptes M1 i següents explicats en anteriors articles) sinó també la seva velocitat de circulació, de canvi de mans.

Seguint el mateix raonament, quan tenim un sistema molt carregat de deute, amb problemes directes de tresoreria, és a dir, dificultats clares i reiterades d’assistir als pagaments en la data assenyalada de venciment (morositat), val la pena pensar en reduir el balanç de manera ordenada, amb lògica.

Un exemple: una PIME (Petita i Mitjana Empresa) ha endarrerit el pagament de diferents impostos (IVA, IRPF) i al seu torn, l’Estat li deu un IVA suportat al seu favor, reclamat pel fet d’exportar de forma important (les operacions intracomunitàries no duen IVA però si que suporta l’impost dels seus proveïdors locals).

Si “netegem” el balanç entre els 2 NIF’s (Números d’Identificació Fiscal), aquest millora substancialment d’aspecte amb efectes directes com la millora d’accés al crèdit bancari.

El mateix amb el deute creuat de les 2 grans “caixes” de l’Estat espanyol, la Seguretat Social i la Hisenda Pública.

Idènticament entre els bancs comercials, el banc central (Banc d’Espanya, BdE) i el Banc Central Europeu (BCE).
De la mateixa forma, Estat espanyol i bancs comercials.
Etc.

balanços

Els balanços es sanejarien i permetrien una millor gestió, accedir a oportunitats de finançament, l’economia s’acceleraria.

Mantenir comptablement el pes d’un deute que triga a cobrar-se, és un llast que ens hauríem de traure de sobre. No sempre es així doncs és una alteració substancial contractual però amb deutes tant importants, tant en valor absolut com en percentatge, alguna solució enginyosa s’hauria d’aplicar.

Grècia tornaria a respirar. I Catalunya podria gestionar millor qualsevol dels escenaris plausibles que es pot trobar a curt i mig termini.

(Nota.- No ho trobarem explícitament escrit a cap tractat de la Unió Europea però per lògica, qui controla la liquiditat de l’economia (BCE –Banc Central Europeu-, ELA –Emergency Liquidity Assistance-, FLA –Fons de Liquiditat Autonòmica-, etc.) mana i imposa la seva política.)

Bones vacances!

Article publicat al Diari de Girona

22 de agost de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Fiscal, Gestió, Política

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *