Masses monetàries (M1 i M3)

En l’anterior article ja fèiem breu referència a aquests conceptes en tant que també cal tenir-los presents, saber el seu valor i, especialment, la seva tendència, el seu creixement o minva al llarg del temps. De forma molt simplificada: indicaran liquiditat -o no- en el mercat financer o, el que és el mateix, economia a plena potència o recessiva. Interessant per ajustar els nostres plans d’inversió.

M1 i M3 són índexs d’ús internacional però ho aplicarem a dades europees pel fet de que ens afecten més de prop.

Definició d’M1: actius monetaris en mans del públic relatius a monedes i bitllets en circulació i dipòsits intradia. (Circulant més estalvi.) En definitiva, liquiditat immediata del sistema econòmic-financer.

Definició d’M3: idènticament però referits als dipòsits superiors a 24 mesos o fons d’inversió. En definitiva, el que entenem com a inversió, no circulant, allò del que podem prescindir per al funcionament diari de l’empresa o de la nostra economia particular. Tota aquesta massa “retinguda” permet als bancs comercials fer la seva acció de prestar diners. (A no ser que la circulació natural del sistema bancari estigui “interrompuda” i quedi en els seus balanços sense contribuir al finançament d’empreses i particulars.)

Els diners són un bé que es compra i es ven com qualsevol altre i la seva resultant (preu) és l’índex referit per a la zona euro com Euribor però per actuar en ell, no en el seu preu oficial -propi de decisions de política monetària-, s’ha d’actuar en l’oferta del mateix per part dels organismes reguladors. En el nostre cas és el BCE (Banc Central Europeu) qui, més enllà del seu mandat directe de contenir la inflació, està actuant de prestador d’últim recurs, és a dir, fixa en el seu balanç la quantitat de diners que hi ha en circulació tant amb pràctiques ortodoxes com heterodoxes (expansions quantitatives).

Si observa el BCE que l’economia s’està escalfant (bombolles, plusvàlues galopants, etc.) va disminuint M1 amb un límit mínim, M3 no pot ser negatiu ja que els diners que queden immòbils a les entitats seran la palanca financera per als préstecs als particulars i les empreses. Això repercutiria en negatiu en la marxa normal de l’economia doncs en les expansions el crèdit ha de fluir de manera continuada i en les recessions ha de minvar de manera ordenada.

Si no es regulen correctament es pot ofegar l’economia sense necessitat. Un creixement interanual del 5,5 – 5,6% a l’M1 i un 2,3 – 2,4% a l’M3 és correcte per a l’Europa de l’euro. (Suposem que la propera entrada de petits estats, per la grandària de la seva economia, no afectarà els grans paràmetres de funcionament.)

Per a la seva consulta es pot accedir a la web del mateix Banc Central Europeu: www.ecb.int

A continuació, podem veure un gràfic de l’evolució real dels mateixos en els últims anys: (Font: BCE.)

Masses monetàries (M1 i M3)Les interpretacions semblen òbvies:

– Al 2006 es restringeix M1 per tal d’aturar la “bombolla” derivada d’un M3 alt i concentrada l’activitat creditícia en un sector ben conegut.

– Es va tancar de manera massa sobtada degut a la gran interconnexió de l’economia financera i cau molt marcadament M1 i M3, escanyant l’economia real. Crisi 2008-2009.

– S’ha d’engegar la “màquina d’imprimir” bitllets i deute públic a 3 torns els 7 dies de la setmana per tal d’evitar el col·lapse. Política heterodoxa d’emergència. Crisi de l’euro.

– En l’actualitat es manté el ritme per tal de que el PIB de la zona euro no s’aturi degut a les intenses retallades en tots els sectors, públics i privats. M3 va creixent però la situació dels balanços dels bancs no permet el crèdit. Tampoc es pot accelerar el ritme d’M1 atenent als valors d’inflació (HICP, IPC harmonitzat de la zona euro) però el BCE té recorregut, comparat amb d’altres bancs centrals, per tal de seguir en aquesta situació. Conclusió: enfortiment de l’euro respecte a d’altres divises.

activos en el balance de Fed Boj i BCE

Per tant, un seguiment d’M1 i M3 ens permet decidir millor en els nostres plans d’expansió empresarial: invertir o anar a posicions més conservadores.

(Nota.- A l’hora de la redacció del present document, les autoritats xineses estan debatent com gestionar amb èxit l’evolució de les masses M1 i M3 per aconseguir evitar “bombolles” i simultàniament no tenir problemes de liquiditat, en especial a la banca petita.

Al mateix temps, l’avís de reducció/aturada de l’expansió quantitativa de la Fed americana per al darrer trimestre d’enguany i la política expansiva del Banc del Japó porten a un ball entre el valor creuat de les principals divises mundials i obliguen a actuar al BCE sobre M1. Resultat: canvis fluctuants del valor de les paritats de les monedes d’aquí a finals del 2013.)

Article publicat al Diari de Girona

10 de juliol de 2013 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *