Maquillatge insostenible

L’Eurostat (http://ec.europa.eu/eurostat, oficina estadística de la Comissió Europea) permet a l’Estat espanyol no comptabilitzar el passiu de les empreses públiques ni les garanties que assumeix el Gobierno.

No es compten, no surten als documents oficials que habitualment es difonen i, en especial, a les rodes de premsa dels corresponents responsables però és un passiu real en circulació, el que vol dir que algun dia s’haurà de pagar i que tensionarà també la tresoreria pública. (Tornarem després a aquest punt.) (*)

Comprovada aquesta possibilitat amb dades del Banco de España (BdE, http://www.bde.es/bde/es/), podem estar parlant d’uns 292.500 milions d’€, que s’ha de sumar al deute reconegut de l’Estat, al voltant dels 1.058.000 milions d’€, sobre una potència econòmica (PIB, Producte Interior Brut) d’1 milió d’€.

Es poden fer tot tipus de percentatges, però no en surt ni un que calmi els ànims. No és sostenible aquesta situació doncs, encara que algun altre estat europeu pot tenir uns ratis de deute semblants, aquells tenen una economia amb una productivitat més alta, menys atur, menys concentració dels sectors econòmics, unes economies més obertes i globals, una banca més moderna, menys “ni-nis”, menys fracàs escolar, menys funcionaris per càpita, menys Km. d’AVE infrautilitzats, són més poliglotes –especialment en anglès–, etc.

A finals d’any, els passius en circulació seran –estimació–:
(Tot en milions d’€.)

Administració central Administració autonòmica Administració local Administració de la S. Social Total
1.139.153 274.660 53.909 27.231 1.494.953

Si aquí hi afegim la morositat de les administracions públiques (per definició, tot allò que es paga per sobre dels 90 dies, pràctica habitual) o ens com la SAREB (https://www.sareb.es/es-es/, societat que gestiona actius provinents de la reestructuració bancària, el “banc dolent”) que fa unes setmanes parlava de tancar el 2015 amb unes pèrdues –un any més- de 500 milions d’€ i ara es parla de prop dels 1.400 milions, ens podem trobar que tenim a la mà un deute a repartir entre tots els que tenim passaport espanyol de 1.500.000.000.000 €.

Afegeixo que estimacions del propi Ministerio corresponent (http://www.mineco.gob.es/, Ministerio de Economia y Competitividad), el 3r i 4t trimestre d’enguany ja no es creixerà al mateix ritme que el 2n, i el 1r del 2016 encara menys, de manera que el denominador del quocient es pot quedar igual però el numerador segueix creixent (percentatge de deute sobre PIB).

(*) Recordar que a l’Estat espanyol i ha dos caixes, la Hisenda Pública i la Seguretat Social. En relació a la primera, el Gobierno espanyol ha dit recentment que recuperarà parcialment la paga dels funcionaris que depenen d’ell amb un préstec i que l’excedent de la S. Social està a 0 i que algunes prestacions s’hauran de cobrir amb impostos per primera vegada des que està estructurat aquest sistema.

Al meu entendre, aquestes notícies corroboren el plantejament central de l’article: l’actual situació de l’Estat espanyol és insostenible.

Al 2012 es va rescatar la banca espanyola que, al seu torn, va rescatar a l’Estat per a donar-li temps a canviar els paràmetres macro, a millorar clarament la seva gestió però no ha esta així i la realitat és tossuda. A economia, tot el que està sota el maquillatge acaba sortint.

No deixem de tenir criteri clar al respecte: demanem explicacions i responsabilitats als polítics-gestors-governants i prenguem decisions.

Article publicat al Diari de Girona

24 de octubre de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Gestió, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *