IPC: el to de l’economia

Tant parlar de l’IPC (Índex de Preus de Consum) que pot ser no sabem la definició del què és i del que ens indica.

L’IPC mesura l’evolució dels preus de béns i serveis consumits per les llars. És un índex de persones físiques, no jurídiques.

Es calcula constituint una cistella de béns i serveis promig que, suposadament, consumeixen les llars d’una determinada zona geogràfica de manera que hem de veure com de representatiu és per a la nostra manera de consumir.

Però, més enllà d’aquestes lectures més immediates i evidents, l’IPC també ens ha de servir per a veure el to de l’economia.

En el sistema de lliure mercat, el preu d’un bé o un servei és on es troba la línia de l’oferta i de la demanda (teoria estrictament macroeconòmica). Si tenim la sensació de que aquest preu és creixent en el temps, de que demà les coses seran més cares que avui, això ens impulsa a comprar, a consumir, i accelerem el to econòmic.

Si és així, l’IPC hauria de ser positiu, no exageradament (així, el mateix Banc Central Europeu, BCE, té en el seu mandat estabilitzar l’IPC harmonitzat, HICP, de la zona euro en el 2,00%) doncs si és molt alt entrem en una espiral inflacionista, inestable, de difícil gestió doncs és molt complicat fixar preus en la producció si els béns varien molt i ràpid.

Amb el mateix raonament, quan l’IPC sigui negatiu o de tendència decreixent, no motiva al consum, demà les coses seran més barates, ja esperarà el consumidor a prendre la decisió de compra més endavant de manera que el consum es desaccelera, el to econòmic baixa.

Però no sempre la lectura és tant senzilla. En el cas actual, de crisi econòmico-financera de llarga durada també pot estar l’IPC influït per decisions de caire fiscal i especulatiu.

De manera que aconsellem el següent per tal de que ajudi a veure la salut de l’economia de la zona geogràfica on vivim:

  1. Treballar amb dades d’IPC subjacent que es correspon a les dades de l’IPC sense aliments frescos ni energia degut a la seva alta volatilitat, variabilitat: d’aquesta manera veurem la tendència de l’IPC a mig-llarg termini. (Entre 50 i 70 punts bàsics menys seria normal en els països desenvolupats.)
  2. A l’IPC subjacent treure-li l’efecte fiscal degut a les pujades d’impostos. És una pràctica emprada en ocasions doncs una pujada de l’IVA pot suposar un increment de l’IPC de 100 punts bàsics (1%). (A més dels altres impostos, taxes, etc.)

Així podem rebre dades d’IPC de 2,6%, per exemple, que poden correspondre a un IPC subjacent d’un 2,0% i a un IPC subjacent net (sense efecte fiscal) de l’1%. La lectura d’un IPC del 2,6 o un IPC de l’1% ens apunta a un estat de salut de la nostra economia ben diferent: el primer valor al segon passem a tenir una economia en creixement i amb generació neta de llocs de treball a una economia anèmica, amb poc to i amb perspectiva d’estancament. Atenció a les previsions de vendes i plans d’inversió!

9 de febrer de 2013 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *