Grècia i Europa

Molt s’ha parlat i escrit al voltant de Grècia en els darrers dies i mesos. Tot no està dit però és difícil escriure un article realment nou al respecte.

Per la part de xifres econòmico-financeres i creditors, només un apunt per tal de tenir el tema centrat:

  • Deute públic total de l’Estat Grec: 323.000 milions €

Finançat per:

  • Fons Europeu d’Estabilitat Financera: 141.800 milions €
  • Préstec de l’Eurozona a Grècia: 52.900 milions €
  • Bons diversos: 48.450 milions €
  • Fons Monetari Internacional: 32.300 milions €
  • Banc Central Europeu: 19.380 milions €
  • Bancs grecs: 9.690 milions €
  • Altres préstecs: 9.690 milions €
  • Bancs estrangers: 5.560 milions €
  • Banc de Grècia: 3.230 milions €

Per la part de les xifres purament econòmiques:

  • PIB estimat pel 2015: 300.000 milions €
  • Població estimada pel 2015: 10,9 milions de persones

Ja es veu que amb la força laboral disponible és impossible pagar el deute acumulat. (A més, hem d’incloure el deute privat.)

De manera que hem arribat on ja es preveia: fallida i “corralito”.

Però com hem arribat?

La Unió Europea amb normes, pactes, contractes i xifres i el Govern grec apel·lant als valors de la democràcia i l’orgull d’un poble.

Aquesta situació ha permès clarificar com funciona l’esmentat club de la Unió Europea: és una unió de base econòmica on mana qui contribueix econòmicament més.

Fins aquí, pot ser és acceptable doncs així està escrit als estatuts de funcionament, a la carta fundacional, als diferents acords, directives, etc. i es conegut per als governs de cada país.

Però té un punt de feblesa: la càrrega democràtica.

Mirem qui realment mana en tot aquest afer: en Jean-Claude Juncker, en Donald Tusk, en Jeroen Dijsselbloem, en Mario Draghi i en Martin Schultz, més la Christine Lagarde.

A grans trets, un 50% de persones amb càrrecs executius que afecten amb la seva política a tot el que nosaltres fem (només cal veure l’exemple de Grècia) que no estan escollits democràticament. El seu mandat no està refrendat per les urnes.

Aquesta baixa qualitat de la governança de la Unió Europea provoca aquests problemes. (En el recent passat va haver “canvi” de primers ministres a Grècia i Itàlia sense passar per unes votacions. I pot seguir passant vist com funcionen els estigmes.)

Ja no és per un problema de mida, doncs Grècia econòmicament ve a ser un 1% del Producte Interior Brut (PIB) de la zona €, és un problema de formes i de fons.

Els pares de la Unió Europea, després de veure que durant segles els europeus només hem fet que guerres, van pensar que a través de la unió econòmica s’arribaria a la política: el benestar permetria anar deixant sobirania. Però ara mateix veiem que no va per aquí, s’ha desequilibrat l’avenç en els diferents camps (econòmic, polític, fiscal, social) i alguna cosa grinyola.

Corolaris:

  • Hem de tornar a recuperar el sentit de l’origen d’aquesta unió –no sols econòmica- a favor dels europeus. Hem de mirar més lluny d’un venciment de deute i més al nostre voltant doncs a tot això les altres àrees econòmiques i polítiques del món van avançant i no sigui que nosaltres per aquests crisi grega ens quedem aturats.
  • Al govern grec no li queda una altra que encarar aquest procés negociador de manera diferent com intenten els creditors, doncs és la part feble, i per això apel·la als valors (Grècia és el bressol de la democràcia a Europa) i maniobra, conscient de la seva poca “potència” més com si fos un jugador de cartes que no un estadista doncs s’ha d’avançar als moviments de l’altre. D’aquí la convocatòria del referèndum. (El seu predecessor Papandreu no fa massa temps ho va intentar.)

Article publicat al Diari de Girona

18 de juliol de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Política

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *