Gestionar amb IPC’s negatius

Escric el present article al cau del que acaba de dir el màxim responsable del Banc Central Europeu (BCE) el 9 de Gener de 2014, en la seva reunió habitual de cada primer dijous de mes: creixement feble, indicadors en positiu però que es poden capgirar a curt-mig termini. (Roda de premsa posterior original en anglès.)

I un cop més la pregunta obvia: com m’afectarà si això passa? Com gestionar durant el 2014 en aquest escenari?

Des que tenim el Sr. Draghi al capdavant del BCE disposem els europeus d’una política financera més clara, compacta, conseqüent, -tot i els seus detractors- però encara queden desajustos heretats en l’economia dels diferents estats membres, previs a la seva arribada i la del seu equip.

El fet de tenir una única moneda comú a diferents economies obliga a certs comportaments certament homogenis per tal d’aprofitar aquest mercat “únic” però hi ha divergències, i en especial, divergències ineficients.

La morositat, els costos de la Seguretat Social, el crèdit a empreses i particulars, la burocràcia per tal d’obrir un negoci, el multilingüisme, la ineficiència de l’estat en la gestió, les taxes impositives, l’atur, etc. són molt dispars dins d’aquest mercat de moneda única, el que fa que un nombre important d’oportunitats de generar riquesa es perdin o es redistribueixen malament.

Aquests “by-passos” continuats respecte al que seria una economia sana poden derivar en feblesa estructural endèmica.

Si mirem el gràfic adjunt on representem en escales relatives el Baltic Dry Index, l’increment de la massa monetària M1, l’euribor a 12 mesos, la inflació harmonitzada de la zona euro i l’evolució del PIB a la mateixa zona, podrem veure problemes a la M1 i a la inflació, en consonància amb un PIB sense força.

Gestionar amb IPC’s negatius

(Dades tancades a 31/12/13.)

Què és el que sembla que li preocupava més al Sr. Draghi en la seva compareixença?

Té un mandat fundacional del BCE que és el control de la inflació al 2,00%. I veu que tenim davant nostre un escenari a curt termini d’estar per sota, no del 2,00%, sinó del 0,00%. (Veieu la tendència de la corba en blau clar.)

No podrà (o voldrà) accelerar la política expansiva (M1, blau fosc) de manera que és un escenari plausible.

Recordem Espanya, any 2009, com a situació semblant més propera en el temps:

Gestionar amb IPC’s negatius

(Color blau fosc: previsió IPC. Color fúcsia: IPC real.)

I què es va fer?

L’estat va veure l’oportunitat d’augmentar els impostos doncs és una manera d’aconseguir posar el valor de l’IPC més alt, àdhuc en positiu, i donar “aparença” de normalitat doncs si l’IPC té tendència a la baixa, ningú té pressa per comprar; però a l’inrevés, si, fomentant el consum i potenciant l’economia.

Ara creiem que l’Estat espanyol no tindrà el pensament d’apujar algun puntet l’IVA doncs la renda disponible en mans dels ciutadans és prou minsa i podria causar l’efecte contrari.

I les empreses (i particulars) poden veure una oportunitat de comprar, en especial béns duradors, doncs el preu del diner a Europa no baixarà del 0,00% (esporàdicament han sortit a mercat alguns bons amb rendiment negatiu als Estats Units, però no aquí).

Així, agafant la gràfica real d’Espanya del 2009, entre Març i Juliol va ser un moment òptim de fer adquisicions doncs el valor real del diner –en la línia del 0,00%- estava clarament per sobre del preu dels béns, al menys, en relació a mesos abans: guany net de poder adquisitiu. (De Juliol a Octubre també és el mateix cas però cal anar en compte amb el recorregut de l’IPC i decidir-se abans de que l’índex passi a positiu.)

A mig i llarg termini esperem no quedar-nos en una situació estancada, amb poc to econòmic, com va passar fa 20 anys al Japó. Les polítiques d’austeritat han de tenir la part simètrica d’expansió financera i fiscal que aboquen en una acceleració econòmica. Necessitarem organismes i mandataris valents per tal d’acabar les reformes estructurals que són les que preocupen al Sr. Draghi i ens han de solventar les ineficiències del sistema.

Article publicat al Diari de Girona

24 de gener de 2014 per Albert Vila | Temes: Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *