Gestió amb divises

Acabàvem el darrer article al voltant de les masses monetàries M1 i M3, i la seva evolució, introduint el tema de les divises.

És evident el fer-ho doncs sempre que parlem d’M1 (o M3), implícitament parlem d’una moneda concreta, l’€, el $, etc., i el primer pensament per obviar els efectes d’aquests moviments en masses monetàries d’una divisa és poder operar amb d’altres, amb l’anomenada “cistella de divises” que haurem sentit més d’un cop.

El principi bàsic que ens assisteix és el fet de disminuir el risc per diversificació, pot haver fluctuació de les diferents divises però no sempre totes en el mateix sentit. És a dir, unes es revaloritzaran i d’altres es devaluaran i el resultat serà el disposar d’un valor resultant més estable, més constant, al llarg del temps. (La variabilitat es compensa.)

Com la construirem aquesta “cistella”? Hi ha infinitat de divises monetàries però sembla lògic el cercar aquelles amb més presència en el mercat mundial, necessitem aquella moneda que en qualsevol moment es pugui convertir en una altra. Necessitem mercat per tal de tenir una gestió ràpida i àgil.

Actualment, les que compleixen aquest requisit són: euro, dòlar americà, lliura esterlina, ien japonès i franc suís.

(No es vol desmerèixer cap altra però el dòlar australià o la corona noruega, per posar uns exemples, representen menys de l’1 % de la divisa mundial.)

I quina composició?

  • Una 1ª regla d’or: no tenir els ingressos en una divisa i el deute en una altra. La fluctuació entre elles pot ser tant marcada que ens pot donar molts problemes de tresoreria. (Exemple: les hipoteques en iens japonesos.)
  • La 2ª regla: només posar en divisa allò que considerem inversió, no circulant, no necessitat immediata.
  • I la 3ª regla és que la composició no és per sempre, dependrà de factors macroeconòmics i polítics de cada país o àrea econòmica (per exemple, el dòlar americà excedeix la seva influència al territori dels Estats Units d’Amèrica).

Per a la situació actual, per a un ciutadà de la zona euro, després de veure i seguir taules de tresoreria d’entitats arreu d’Europa, una bona composició seria:

25,00 euros
20,00 dòlars americans
2,11 lliures esterlines
5,80 iens japonesos
78,33 francs suïssos

D’aquesta manera es superaria el rendiment estàndard d’un dipòsit en euros i la volatilitat seria ínfima. (Des del 15/10/10 al 16/09/13, passem d’un valor 100,00 a 105,79, aproximadament un 2% TAE.)

(Es suposen unes comissions de manteniment i custòdia ben negociades amb l‘entitat bancària.)

I si la “guerra de les divises” està per començar, és un bon moment per entrar-hi!

Article publicat al Diari de Girona

23 de setembre de 2013 per Albert Vila | Temes: Finances

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *