FRED

Cercant unes dades per a l’elaboració d’un informe de projecte he trobat uns gràfics que els podria anomenar com ECG (electrocardiogrames) de la salud econòmica de certs ens, organitzacions.

Estava, de fet, mirant la base de dades disponible de la Federal Reserve of Bank of St. Louis (FRED) (https://research.stlouisfed.org/fred2/) i he trobat el perfil per als Estats Units de l’índex STLFSI (St. Louis Financial Stress Index).

Article FRED(Gràfic 1.)

És un índex molt desconegut i a l’hora molt valuós. Es va crear el 2010 i monitoritza la tensió que soporten els mercats financers nordamericans degut a la combinació de múltiples referències en sèries setmanals.
En concret, es composa de:

  • 7 seqüències de tipus d’interés (incloent-hi els del Tresor a 2, 10 i 30 anys),
  • 6 diferencials de rendiment (incloent-hi el TED Spread (1) i d’altres diferencials de tipus intrebancaris,
  • 5 variables adicionals, entre elles, l’índex de volatilitat VIX (3).

La Reserva Federal americana (Fed) valora diferents paràmetres abans de prendre una decisió en el seu àmbit competencial (creixement econòmic i inflació): l’ocupació, el PIB (Producte Interior Brut), l’IPC (Índex de Preus al Consum).

Però també molt el STLFSI. Aquest índex tipus ECG ens diu la salut del sistema financer i, si el seguim, sabrem quan estarà disposada la Sra. Yellen a pujar els tipus d’interés i, en conseqüència, el nou creuament $/€ i les seves derivades (rendiment de dipòsits, cost del deute, etc.).

(…)
L’altre indicador tipus ECG seria el PIB deflaccionat per a Espanya,

Article FRED 2(Gràfic 2.)

L’hem de prendre amb la mateixa rigorositat que l’anterior doncs prové de la mateixa institució.

I l’hem de connectar amb el que descrivia en l’anterior article (“Maquillatge insostenible”): aquell deute exhorbitat s’ha de pagar amb la “potència” econòmica del mateix sistema (Estat Espanyol).

Si, a més, pensem en que en aquell document es feia referència al deute públic, és a dir, hem d’afegir el deute privat i la “màquina” de generar riquesa està estancada des de fa quasi una dècada (línia vermella), doncs tenim un problema.

Article FRED 3(Gràfic 3.)

Estem on estàvem: s’han de fer reformes estructurals, s’ha d’augmentar la productivitat pública i privada, s’ha d’invertir molt més en Recerca + Desenvolupament + Innovació (R+D+i), s’ha d’invertir més decididament en tecnologia, s’han de millorar les infraestructures cap a inversions productives, etc., etc. S’han de flexibilitzar tots aquells límits que posen barreres innecessàries i obsoletes.

No veig que qui té el poder i l’obligació de fer-ho, ho faci prou o decididament. Fa una mica la sensació de FREDor… (4).


NOTES

  1. (1) El TED Spread és la diferència entre les taxes d’interès dels préstecs interbancaris i de deute a curt termini del Govern dels Estats Units (“T-Bills”). TED és un acrònim format per T-Bill i ED, la clau per al contracte de futurs d’eurodòlars (2).
  2. (2) L’eurodòlar és un tipus d’eurodivisa consistent en tots els dòlars americans dipositats en comptes bancaris fora dels Estats Units, ja sigui a Europa o a qualsevol altre continent del món, així com els dipositats a l’interior dels Estats Units però en un International Banking Facility per ciutadans o companyies estrangeres. En aquest cas el prefix “euro” es refereix al fet que la divisa està a l’estranger -fora de la jurisdicció de l’autoritat monetària emissora-, i així també es parla d’euroiens, d’eurolliures, i en general d’eurodivises encara que no tinguin cap relació amb Europa; l’adopció de la moneda euro a Europa donà el cas que inclús es parli d’«euroeuros» per a referir-se a dipòsits en euros a l’estranger.
    La seva denominació rau en què, inicialment i tot just després de la Segona Guerra Mundial, Europa era la zona econòmica on hi havia més grans dipòsits de dòlars americans, de manera que aquests dòlars dipositats a Europa començaren a denominar-se «Eurodollar».
  3. (3) El VIX és un índex que va ser creat pel mercat d’opcions de Chicago (CBOE) al 1993 i es calcula sobre la base de la volatilitat implícita de les opcions de l’índex S&P 500 sobre un període de 30 dies.
    A borsa sempre que es parla de risc significa parlar de volatilitat dels mercats per això, de manera informal, el VIX és l’anomenat “indicador de la por de l’inversor”. A l’hora d’interpretar el VIX, com en qualsevol indicador de volatilitat, s’entén que valors baixos de l’indicador son moments de tranquil·litat del mercat i tendències alcistes sostingudes. Per contra, valors alts de l’indicador es corresponen amb moments de pànic en els quals s’aguditza una caiguda o en tendències a la baixa sostingudes.
  4. (4) Amb tot de cara (preu baix del petroli, compra sostinguda de deute sobirà espanyoll per part del BCE, rescat encobert de l’Estat a través de la banca, rescatada aquesta per Europa, suport polític gairebé incondicional de la Comissió Europea, etc.) i així estan els paràmetres macroeconòmics. Tard o d’hora canviaran per necessitat o voluntat de l’eix més germànic i el sotrac serà “important”: critiquem la mala gestió dels diferents governs grecs i com han deixat el pais… Estiguem amatents i demanem disculpes a les futures generacions!

Article publicat al Diari de Girona

21 de novembre de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *