Finançament complex de passiu

El present article no vol ser un estudi descriptiu exhaustiu de totes les possibilitats de finançament al passiu del balanç d’una empresa no financera però si que pretén 2 coses bàsiques:

  1. Recordar diferents possibilitats de trobar finançament per tal de fer possible un projecte.
  2. Recordar alguns paràmetres que apliquin prudència en el moment d’agafar crèdit, tant en l’engegada de la companyia com en els diferents estadis que li han de seguir (creixement, maduresa, etc.)

Aniré de més fluixa a més forta la posició de diner creditor:

  1. Fons propis: aportacions directes dels socis.
  2. Friends, Family & Fools: aportacions de la gent més propera en forma de capital propi. Es constitueixen com a socis de la companyia.
  3. Business Angels: persones que cerquen projectes engrescadors o que entren dins de la seva idiosincràsia o coneixement professional. Les quantitats aportades no són molt altes doncs diversifiquen el risc entre diferents iniciatives. Es pot trobar a través d’associacions.
  4. Subvencions públiques: aportació de fons públics (a no retornar) per a l’acompliment d’un projecte. Abast nacional i internacional i, normalment, plurianual. Es pot trobar a través dels diferents organismes públics d’on estar radicada l’empresa.
  5. Capital llavor: capital no estrictament fundacional per a les primeres etapes de creixement de l’empresa (més mercat geogràfic, desenvolupament de noves activitats, etc.). Es pot trobar a través de fons especialitzats i poden ser públics i/o privats.
  6. Préstecs de socis o Business Angels: seria el mateix que en els primers punts però no com a capital de l’empresa sinó com préstec (deute a tornar). Els socis distribueixen/dilueixen el risc separant la seva aportació entre capital i deute.
  7. Préstecs participatius (públics i privats): és una figura no excessivament coneguda per acabar de dotar de més recursos financers a la companyia. Són préstecs en unes condicions normalment favorables: períodes de carència habituals, no es torna fins a flux de caixa positiu, tenen una part de fix i una altra de variable que entra en funcionament en segons quines condicions, etc. Es pot negociar quina part de la quantitat de diner aportada actuarà com a préstec i quina com a fons propi. Com en alguns punts anteriors, s’haurà de valorar l’empresa a futur per a saber valor de les participacions/accions, quin percentatge es queda cada part i com s’estructura el poder de decisió.
  8. Capital risc: aportació de capital a mig termini amb alt rendiment financer i amb sortida pactada de la companyia. S’estructura normalment a partir de fons ad hoc i consultores especialitzades.
  9. Finançament bancari subvencionat (“tou”): préstecs a un tipus d’interès subvencionat per tal de facilitar el procés a la companyia. Normalment es comercialitzen a partir de la banca comercial tradicional. Una part dels interessos els paga l’empresa i el diferencial l’estat corresponent a través del seu banc públic.
  10. Finançament bancari: capítol evident però que, com es veu, no és únic. S’haurà d’ajustar el termini (curt i llarg) a la qualitat/maduració de l’actiu. Es recomana treballar sempre amb pool bancari, amb més d’1 entitat.

Per a la majoria d’aquests productes, es demanen garanties, avals i per a quan s’han exhaurit les mateixes, existeixen les societats de garantia recíproca (SGR) que actuen de forma mutualista i permeten ampliar la possibilitat de rebre préstecs doncs les garanties s’han ampliat pel fons del conjunt de socis.

No tots els productes s’han de fer servir a l’hora, hauran d’anar entrant en el passiu de l’empresa segons la necessitat de creixement (actius com maquinària, naus, hardware, etc.; circulant per a més forces de vendes, campanyes publicitàries, etc.): s’haurà d’anar vigilant cada etapa de creixement de la companyia a través de la seva tresoreria en detall (saldos, fons de maniobra, etc.)

Com a complement a mig-llarg termini per a veure la salut del finançament del creixement, s’haurà d’anar vigilant sempre ROA (Return On Assets), ROE (Return On Equity) i el cost mig ponderat de passiu: es veu si l’efecte de la palanca financera és positiu o no, si és interessant endeutar-se o més val esperar una mica en el creixement i sanejar balanç.

Darrer comentari: atenció a la compatibilitat de la política de dividends amb el grau d’endeutament no sigui que descapitalitzem la companyia. Recomanació: depenent del país, del sector i de la situació econòmica concreta però 50% fons propis / 50% deute és un màxim acceptable.

18 de febrer de 2013 per Albert Vila | Temes: Banca, Emprenedors, Empresa

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *