El “somriure” dels bancs centrals

L’esperit del present article no és crear una falsa expectativa doncs “somriure” sona a molt positiu i només em vull quedar amb el fet de que, tot i la no existència d’un organisme mundial únic de coordinació dels bancs centrals, hi ha coordinació d’informació, d’accions i de previsió de les mateixes, el que dóna estabilitat a l’inversor. (Tema força positiu després de la crisi econòmica de base financera.)

El somriure dels bancs centrals

(Les dades són agregades dels bancs centrals més significatius a nivell de divisa mundial, simplificades per tal de poder desenvolupar l’argument de l’article.)

El perfil observat a la corba anterior es pot assemblar a , més o menys, i en el món anglosaxó és bastant habitual fer aquestes “migracions” de contingut de paraula.

Els tipus d’interès oficials del passat són més o menys coneguts pels lectors.

A futur, es parla que la Fed (Reserva Federal dels Estats Units) i el BoE (Bank of England) els situaran al 3,75% en el proper 2015, el BCE (Banc Central Europeu) al 3,00% al 2016, el Banc Nacional de Suïssa al 2,75% al 2017 i el BoJ (Bank of Japan) al 2,25% al 2018. El PBOC (Banc Central de Xina) evoluciona de manera reactiva actuant en el coeficient de caixa legal de les entitats per tal de controlar/escanyar la liquiditat/el crèdit.)

El que és interessant, a més de saber el què passa, és saber el què passarà. Les economies occidentals (atenent a registres històrics) estan conduint la recuperació dels propers exercicis per un camí de lenta recuperació amb baixa inflació intentant que els agents econòmics no es desequilibrin en el seu pes relatiu en l’economia (famílies, empreses, administracions públiques). (El “somriure” de la satisfacció dels reguladors d’haver conduït les nostres macroeconomies globalitzades fora de la fallida.)

I això ens permet “veure” cap on anem de manera que, com a ciutadans i/o com empresaris, si la corba de tipus puja, ara –en els propers mesos- és el moment d’agafar deute (doncs cada cop serà més car) i invertir els excedents (per exemple dipòsits) en períodes curts (per exemple 6 mesos) esperant les pujades.

Una derivada a tenir en compte pels bancs centrals d’aquest plantejament és l’estabilitat de creixement sense “bombolles”, sense sobre preus, punt que trencaria tot el que hem parlat fins ara doncs és una ineficiència puntual de mercat que pot alterar la previsió d’actuació dels bancs centrals. En aquest sentit ja s’està pronunciant la Janet Yellen, Presidenta de la Fed, cridant a la responsabilitat dels organismes públics de control (Banc d’Espanya en el nostre cas, BdE) a monitoritzar els paràmetres corresponents i a actuar en conseqüència d’immediat sense argüir cap excusa de la baixa regulació del sector.

El temps ens ho anirà confirmant si estarem a o a .

(En el moment d’enviar el present article a la redacció del Diari, estem a l’espera de conèixer el contingut de la darrera tanda de sancions de la Unió Europea i els Estats Units a Rússia pel tema de l’Est d’Ucraïna: tot aquest moviment geoestratègic i macroeconòmic pot fer “saltar” tot el que abans s’ha dit.

Les previsions que habitualment es fan són en base a sèries històriques de comportaments lògics. I ara això es pot trencar de forma marcada encara que transitòria: devaluació del ruble, encariment del preu de l’energia de cara a l’hivern, baixada de preus de frescos –fruita, carn, llet-, congelació de béns i patrimonis a mandataris russos, proveïdors i clients alternatius per a Rússia, etc. Estarem amatents doncs la recuperació a la zona € es prou feble com per a no suportar aquest escenari. Finalment, vulgui i no, el Banc Central Europeu haurà de fer una expansió monetària quantitativa clara.)

Article publicat al Diari de Girona

25 de setembre de 2014 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *