Economia de l’1+1 i sis derivades (o el principi d’acció-reacció)

A la velocitat amb la que es produeixen els fets, quan aquest article surti publicat, el més probable és que siguin més notòries les derivades que l’axioma principal però creiem que és més correcte anar per parts, des de la causa als efectes.

Ens agradi o no, estem dins d’un club econòmic amb una mateixa moneda. Aquest club té unes regles del joc, de “governança” que o bé s’apliquen des de la Comissió –escollida en principi per mètodes democràtics- o bé des del Banc Central Europeu (BCE) –els membres dels quals se’ns escapen al mandat de les urnes-.

De manera que, si mirem a aquesta segona administració, les seves decisions ens obliguen molt però no tenen un camí de retorn clar ni directe més enllà de l’opinió pública no coordinada d’una trentena de països. No hi ha una sanció en positiu o en negatiu via les urnes de manera que Feed-Back en hi ha, i en hi haurà, però no d’una manera estructurada sinó més aviat compulsiva (les anomenades “derivades”).

Hi ha una directriu interna al BCE que parla de l’economia de l’1+1, que es pot entendre com les 2 fites a assolir amb l’expansió quantitativa (QE, Quantitative Expansion) engegada al Març d’enguany: arribar a un increment del Producte Interior Brut (PIB) de l’Eurozona de l’1% i de l’IPC harmonitzat, de la mateixa zona, també en un 1%.

Però una única QE aplicada, encara que amb compres asimètriques en qualitat i quantitat, en països amb economies públiques i privades tant diferents, pot fer que l’efecte vagi “per barris”.

I el primer “barri” realment afectat és Grècia.

Es parla molt profusament de diferents opcions i, més enllà del núvol mediàtic, sembla que l’escenari que té més possibilitats és el següent:

Suspensió de pagaments per part de l’administració grega, transitòria i pactada amb la Unió Europea. Aquesta suspensió obliga a emetre de forma immediata pagarés i a posar en circulació una segona moneda, el Dracma. Per tal d’evitar el que ja sabem tots –recordi’s Xipre el 2013-, implantació d’un “corralito light” per a la circulació de capitals i límits a les extraccions bancàries.

Resultats, efectes, d’aquesta política 1+1 no democràtica:

Derivada 1: el govern grec ha “requisat” els fons en poder de les institucions i empreses públiques (uns 2.500 milions d’€) fins a l’estiu, de moment.

Derivada 2: diferents empreses privades internacionals de qualificació creditícia dels riscos inherents conegudes per tothom ja han rebaixat gairebé fins al final de l’escala a Grècia preveient una resposta popular no estructurada al tombant de l’estiu.

Derivada 3: l’administració Obama, veient la situació geopolítica general global (Rússia “xoca” amb els Estats Units a Ucraïna, Síria, Cuba, Veneçuela, etc.), general local (món àrab, tot el Magrib fins a l’Orient Mitjà) i el seu propi cicle electoral, està contemplant la “quadratura del cercle”, a veure si Grècia pot sortir temporalment de l’€, sense sortir de la U. Europea i de l’OTAN. No vol que la inestabilitat que hi ha a l’altra riba del Mediterrani passi a aquest costat i no desitja obrir cap altre conflicte bèl·lic.

Derivada 4: Espanya té una recuperació amb peus de fang, cada setmana la premsa estrangera ens ho recorda, de manera que tot i ser massa “gran per caure” (“too big to fail or to fall”), la prima de risc de les seves emissions poden pujar 400 ppb’s (punts bàsics) de forma sobtada en aquest nou escenari transitori. (Afegit al seu propi cicle electoral de resultat incert.)

Derivada 5: Catalunya és una peça de pes molt fonamental en tot aquest entramat. Vectors econòmic, polític i social obvis.

Derivada 6: atenció al moviment dels mercats i a les seves tendències anticipades doncs a l’estiu, pel fet de que hi ha menys càrrega mediàtica, poden passar “coses”.

Sapigueu llegir amb intel·ligència, habilitat i perícia doncs res no és el que sembla.

Article publicat al Diari de Girona

26 de maig de 2015 per Albert Vila | Temes: Finances, Macroeconomia, Política

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *