Creixerem al 2016?

Llegint un informe d’aquests que treu el sanglot (IMF Country Report no. 15/204, “Euro Area Polices”, 2015, www.imf.org/external/pubs/ft/scr/2015/cr15204.pdf) que a l’hora jo ho combinava amb les notes de premsa més recents del Banc Central Europeu (BCE, www.ecb.europa.eu), em venia al cap allò de que sovint no cal “inventar” gran cosa, sol cal casar la realitat amb l’observació quotidiana: les perspectives de creixement a Europa no són esperançadores a mig i llarg termini.

Abans d’intentar esbrinar les causes objectives, anem a “filtrar” uns factors que ens distorsionen la situació i les dades que se’n deriven: el preu baix de 2 Commodities com són el diner i el petroli. No és molt habitual que coincideixin i que aquesta situació duri tant en el temps.

Això és clar que ens ajuda i, atenció el dia que algun els dos, o els 2, comencin a pujar. A Europa, després de la QE (Expansió Quantitativa) del Sr. Draghi, en parlarem.

Trets aquests factors, un cop més, i com en algun anterior article –veure el de Juny de 2014 i el de Gener de 2015-, analitzem pel concepte de productivitat i ens enfoquem en les diferents àrees econòmiques que ens poden servir de mirall: Estats Units i Regne Unit (més la Zona €, dividida en tot, nucli i perifèria) (*).

Productivitat total dels factors

Hi ha moltes manera d’enfocar l’anàlisi de l’economia però entenent dos fonts bàsiques del motor productiu (la mà d’obra i la inversió monetària) i el resultat, l’Output esperat com la producció (o el seu increment) per sobre dels costos (o el seu increment), la productivitat total dels factors, entesa com la diferència del creixement de l’economia i l’aportació al creixement del factor treball i del factor capital, ens ve a dir que, i en especial a la zona perifèrica de la Zona €, hem escollit anar –tot i la crisi- per mà d’obra de baixa qualificació, no hem aprofitat la situació atípica per augmentar el seu grau de formació, i, per tant, hem escollit la quantitat i no la qualitat de manera que tenim sous baixos que no poden contribuir al consum i per tant, a l’augment de l’economia en la part que li toca, i, per causa de la crisi, a més, són hores barates i amb menys quantia (atur en nivells especialment alts).

Simultàniament, el factor capital, amb uns bancs rescatats, amb uns balanços “inestables”, un estat molt endeutat, limitat a avalar segons quins actius, “rescatat” amb la compra massiva de deute pels anteriors bancs –concentració de risc- i uns empresaris sortint de la palanca financera el més ràpid possible, també ha minvat de manera substancial la inversió i, en especial, la inversió en tecnologia de darrera generació, aquella que si que està enfocada a l’increment clar de la productivitat, de manera que la corretja de transmissió que significa el capital no està funcionant, en general, com a tal.

Descomposicio creixement PIB

En resum, tot i el nostre “ecosistema” cultural de baixa qualificació, salaris baixos i poca inversió, hauríem de fer destacar a les nostres empreses en tot el contrari.

La nostra estratègia hauria d’anar per “intentar” ser “nucli” dins de la perifèria. Hem d’apostar per la formació, l’alta qualificació dels nostres equips i per la inversió en tecnologia com, per exemple, la robòtica, la monitorització, control i gestió de dades de manera remota, etc. amb productes financers adients, específics. Això marcarà la diferència i ens possibilitarà l’èxit.

Evolucion del PIB
recuperación economías europeas

(*) Nucli: Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i els Països Baixos. Perifèria: Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal. (Acrònim recent: PIIGS, en anglès.)

Article publicat al Diari de Girona

26 de gener de 2016 per Albert Vila | Temes: Empresa, Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *