CDS

Els Credit Default Swap’s són indicadors habituals per entitats bancàries que ens han de permetre poder decidir amb encert amb qui finançar i a qui deixar els excedents de tresoreria

Els CDS’s (Credit Default Swap’s) són indicadors habituals per entitats bancàries i ens permet fer el càlcul del preu de la cobertura pel risc d’impagament d’una entitat per a 5 anys. Es podria estendre el concepte a qualsevol organització.

Explicarem breument el càlcul per tal de situar-nos:

Si una entitat té referit un CDS del 3,22% significa el següent per a un capital de 100.000 €,

100.000 x 3,22 / 100 x 5 = 16.100

Haurem invertir 16.100 € per assegurar el pagament a 5 anys.

Si estem valorant la salut de l’economia i les entitats financeres són la cadena de transmissió a l’economia productiva, els CDS’s ens mostren la seva situació de forma absoluta i relativa i la seva evolució en el temps. En la gestió diària de l’empresa ens ha de permetre poder decidir amb encert amb qui finançar i a qui deixar els excedents de tresoreria.

Per motius obvis de confidencialitat, no es mostren els noms reals de les entitats ni les dates:

Entitat Data 1 2 3 4
CDS Spread CDS Spread CDS Spread CDS Spread
Entitat 1 2,62 7,02 1,99 6,54 2,29 6,89 2,83 7,93
Entitat 2 3,06 7,46 1,85 6,40 2,15 6,75 3,06 8,16
Entitat 3 2,95 7,35 2,08 6,63 2,18 6,78 2,95 8,05
Entitat 4 2,98 7,38 2,83 7,38 2,83 7,43 2,97 8,07
Entitat 5 1,18 5,58 1,00 5,55 1,22 5,82 1,18 6,28
Entitat 6 1,22 5,62 0,94 5,49 1,17 5,77 1,22 6,32
Entitat 7 4,63 9,03 4,27 8,82 4,27 8,87 3,08 8,18
Entitat 8 6,96 11,36 7,01 11,56 7,03 11,63 6,96 12,06
Entitat 9 2,58 6,98 2,59 7,14 2,58 7,18 2,57 7,67
Entitat 10 1,44 5,84 1,43 5,98 1,37 5,97 1,12 6,22
Entitat 11 5,17 9,57 5,32 9,87 5,32 9,92 5,17 10,27

(Font: elaboració pròpia amb dades d’entitats de tota la zona euro. Es disposa de diferents períodes i per més entitats que les presentades.)

El valor de la columna d’Spread és la resultant del risc país, del cost dels diners i del risc de l’entitat. El seu valor, tant de forma absoluta com relativa, permet entendre el risc que tenim en contractar un producte amb aquest banc o caixa.

Si demanem un préstec (deute, en general) serà més o menys car en atenció a l’Spread.

També permet saber la remuneració màxima dels nostres dipòsits (no inversions) en aquesta entitat ja que és el preu del diner per a ella en el mercat interbancari, mercat en el qual es presten diners les entitats. Nosaltres, PIME o particular, com a inversors minoristes tindrem un interès lleugerament inferior al de la columna d’Spread.

És un indicador transnacional encara que la cultura econòmico-financera de cada estat mostra les seves particularitats, acceptant més o menys risc: en la crisi actual, s’han rescatat entitats al Centre d’Europa amb un CDS de valor menys de la meitat del corresponent a una altra entitat equivalent en país intervingut. Aquest tipus d’acció estabilitza l’economia o, dit d’una altra manera, elimina risc del sistema financer i, per tant, de l’econòmic. En aquest sentit, dóna pautes per valorar el rigor de la gestió del govern o l’administració pública implicada (organisme regulador, banc central del país).

Com més valor d’Spread, pitjor la situació de l’entitat bancària. En la taula anterior, és més prudent tenir operativa amb l’entitat 5 que amb l’entitat 11. Aparentment la remuneració dels estalvis serà el doble aproximadament però el seu risc és tant elevat que pot tenir un problema de liquiditat (i fins i tot de solvència) que farà que per a millorar els seus ratis, hagi de pujar les comissions, allargar els venciments dels dipòsits, fer canvis de producte, etc.

Si seguíssim de prop els valors dels CDS’s, podríem veure les diferències entre entitats (banc o caixa), al llarg del temps (actuacions com ampliacions de capital, nacionalització, absorció) i entre zones geogràfiques (Sud i Centre d’Europa) o grandària de les organitzacions (entitat d’arrelament local o internacional).

És un valor que parametritza la salut d’un banc al llarg del temps.

Article publicat al Diari de Girona

5 de maig de 2013 per Albert Vila | Temes: Empresa, Finances

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *