Bombolla (¿?)

Les notícies que darrerament ens fa arribar el govern de torn són sempre del mateix caire: sortida de la crisi i en creixement per sobre del previst. Ens fan arribar dades de l’increment en la matriculació de cotxes en relació a l’any passat, el consum de ciment, les pernoctacions d’hotels, etc.

Això no és pas dolent. Ja portem des d’Agost del 2007 en crisi econòmico-financera i és molt de temps en situació de fragilitat però aquest paràmetre és el que trobo a faltar, el que hauríem d’exigir als nostres governants: el temps, la visió temporal de les coses, la seva evolució. En cas contrari, amb lectures puntuals podem anar errats o enganyats.

Adjunto 2 gràfics d’elaboració pròpia que els construeixo amb dades públiques (Banc Central Europeu (BCE), ministerios corresponents, INE, etc.) i que en anteriors articles he mostrat i ara, un cop més, estan actualitzats.

Bombolla grafic-1

Gràfic 1

 

Bombolla grafic -2

Gràfic 2

El primer d’ells està més relacionat amb la zona €. Es veu (línia blau marí) que el Sr. Draghi ha posat les màquines d’imprimir bitllets a 3 torns (massa monetària líquida en mans dels ciutadans, M1), està comprant massivament deute i el seu creixement relatiu intrames és del mateix nivell que en pitjor moment de la crisi.

Això ha derivat en les conseqüències esperades:

  1. Creixement del Producte Interior Brut (PIB) europeu (línia en groc).
  2. Passar a dades positives de l’IPCA, índex de preus al consum harmonitzat per a tota la zona € (línia blau cel).

I a nivell espanyol, segon gràfic, una mica el mateix:

  1. L’Índex Sintètic d’Activitat (ISA) (blau marí) marca tendència creixent clara. Recordem que avança molt bé a 3 mesos vista la tendència del to econòmic.
  2. El PIB espanyol (línia fúcsia) creix molt ràpid, re-escalfat per les exportacions, el turisme, la inversió en béns mobles i immobles, etc.
  3. L’IPC (groc) també mostra haver passat a nivells positius. Això en certa manera és bo doncs fa “tracció” del consum: si creiem que demà tot serà més car ens anima a comprar ara.

Però tornem a la visió de la tendència, del component temps, de l’evolució d’una dada a més de la xifra puntual:

Entenem com a “bombolla” aquella situació puntual, de més o menys durada en el mercat, on la riquesa es desplaça molt ràpid d’un cantó a un altre. Eufemisme. El que volem dir que els preus pugen sense que el valor intrínsec del bé o servei hagi canviat.

Per a posar-ho més planer: anem a comprar un pis i el preu ha pujat un 15%, rebem el càrrec de l’assegurança del cotxe i és un 8% més cara –tot i que els sinistres hagin baixat-, posem benzina al vehicle i és un 20% més cara –tot i que el preu del petroli està estable i baix fa mesos-, anem a unes rebaixes però el preu rebaixat és superior al d’abans sense la dita rebaixa, etc.

La idea és que sempre estiguem a la banda bona de la “bombolla”, és a dir, a la que es vengui car o es compri barat.

Però per acabar-ho de complicar, una compra-venda és una transacció mercantil puntual. Si no he comprat bé, bàsicament aquí s’acaba el problema, però si he comprat en base a deute, arrossego el problema al llarg del temps, empobrint-me si he estat en la banda equivocada de la “bombolla”.

Atenció als propers mesos doncs això és com aquell joc de les “cadires romanes”, quan s’acabi la música, que no em quedi amb un deute d’un bé de valor baix i preu alt.

Cal menjar a poc a poc i pair bé!

Article publicat al Diari de Girona

20 de juny de 2015 per Albert Vila | Temes: Notícies

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *