BCE: on som?

Els organismes internacionals han de tenir la vista posada a llarg termini però el control a curt.

Els organismes internacionals reben dades, moltes, que han de processar i, en general, un cop presa la decisió, triga temps a veure’s el seu efecte per la pròpia definició de sistema internacional: gran , divers, amb diferents tempos per a cada variable, etc.

I aquí és on som amb el Banc Central Europeu (BCE).

En els dies previs a la darrera reunió ordinària del primer dijous del passat mes d’Abril es van sentir moltes coses, algunes de sentit contraposat, de manera que intento en el present article dir on som i d’on venim per tal d’entendre on anirem.

Si recordem anteriors escrits meus on introduïa alguns conceptes, podem ja començar per situar el gràfic d’interpretació:

BCE: on som?

(L’eix x és el temporal, dates. L’eix y s’ha representat com a valor relatiu doncs és un gràfic que a més dels paràmetres ara mostrats es fa servir per a múltiples valors.)

La inflació a la zona € fa ja 2 anys que està baixant (línia de color blau clar) i ve a remolc, amb el desfasament en el temps que li pertoca doncs estem parlant d’una àrea econòmica molt gran, de l’aplicació extensiva de les polítiques d’austeritat que van fer que tots els agents macroeconòmics (famílies, empreses i administracions públiques) disminuïssin el seu consum, la seva despesa (línia de color groc).

No cal repetir la relació causa/efecte de pèrdua de llocs de treball, tancament de l’aixeta del crèdit, pujada dels impostos directes i indirectes, congelació de salaris i plantilles de les administracions i aturada de les obres públiques, etc., forçat, per tal d’assegurar la política marcada per una disminució de la massa monetària (línia de color blau fosc).

Pel mig un euribor oficial a la baixa, sense massa impacte en la situació macro doncs la divisa euro segueix estant forta en relació als creuaments amb el dòlar o el ien o amb un euribor real pujant (línia de color lila).

(També és cert que pel nivell del 0,25 % actual, el mercat ja no percep gran canvi si està a 0,15 o 0,10 %.)

I on anem quan en parla el Sr. Draghi del Quantitative Easing (QE), de mesures no ortodoxes, de comprar deute de forma massiva? Doncs és la política simètrica inversa al que s’ha fet. Sobre unes bases en aparença més sòlides –podríem parlar encara amb detall de les realitats estructurals d’Espanya o França, per exemple- farem el camí invers: s’engegarà la màquina d’imprimir bitllets més hores que en la actualitat, i la d’emetre títols de deute públic, també. I com ja fa temps que la paritat entre monedes no és fixa i que la relació amb el patró or de referència és mòbil, alterable, doncs es farà el que s’ha fet als EUA.

Veurem increments intrames d’M1 del 10 % aproximadament (línia de color blau fosc), per tal de que el PIB s’animi (línia de color groc) i la inflació (línia de color blau clar) es situï on toca (mandat del BCE, 2 %) sense efectes d’increment fiscal sinó d’increment de consum real.

Això ens anirà bé doncs tindrà efectes positius en el mercat interior i en les exportacions. I ens anirà força bé si l’economia té les bases ben construïdes, ja sigui la del país, la de la nostra empresa o la familiar. (I no tant bé si tenim excessiva palanca financera, baixa productivitat, només mercat interior, etc.) Aquest escenari és el que hem de visualitzar.

El President del BCE té una mà sobre el botó de la màquina d’imprimir a punt de pitjar-lo i l’altra al telèfon esperant una trucada d’Alemanya.

Us tindrem informats.

Per a la cerca de dades, entre d’altres fonts:
http://www.ecb.europa.eu/home/html/index.en.html
https://forms.thomsonreuters.com/datastream

Article publicat al Diari de Girona

23 de abril de 2014 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *