Baltic Dry Index (BDI)

Per veure el comportament real de l’economia, com de qualsevol altre sector, necessitem disposar de variables objectives.

Aquest índex (BDI) és molt interessant per ser mundial i per ser bastant representatiu de l’economia real, de l’economia subjacent a l’economia financera o especulativa.

Els seus orígens es remunten al 1744 quan a Londres es reunien patrons i capitans per negociar transport -tipus de producte i quantitat- i els seus nòlits. Si coneixem aquella zona del nord d’Europa, des dels països bàltics fins a Escòcia, passant per Escandinàvia, ha estat un espai econòmic constant i continuat al llarg dels segles de manera que prendre com a referència aquest índex no està fora de lloc.

És a partir de finals del s. XX que els seus ràtios i índexs es refereixen al comerç mundial i podem trobar dades de tones noliejades cada dia en els principals ports i rutes mundials, els seus preus, per tipus de vaixell, etc.

Al seu torn, per evitar les oscil·lacions, veurem índexs amb ponderacions mitjanes, logarítmiques, de més o menys període de temps, etc. doncs la lectura dia a dia pot tenir oscil·lacions molt marcades.

Reiterem el seu interès pel què fa al nivell d’activitat econòmica mundial real: es transporten béns que es compren i es venen.

Si bé és cert que amb la nova enginyeria financera, en determinades èpoques, s’ha arribat a nivell mundial a tenir ràtios de 25% economia real, 75% economia financero-especulativa, ara fixar-se en paràmetres “sense fum” és molt prudent i interessant.

Amb el seu seguiment diari es pot endevinar el comportament de les grans àrees econòmiques (Amèrica del Nord, Europa i la Xina) però també moviments d’actors econòmics menors (per exemple, en els incendis massius de Rússia Oriental de l’estiu del 2010 es va observar un augment de l’activitat per l’enviament de blat).

Amb la seva observació continuada s’adverteixen moviments econòmics com una major importació de carbó a la Xina per un hivern més fred del normal o cada vegada que puja el preu oficial del diner per contenir / refredar la “bombolla” econòmica de la construcció en aquest país, disminueix el trànsit pel ferro corrugat que deixa d’importar d’Austràlia per les estructures dels edificis civils.

És un gràfic sensible i sense distorsions. Quan els dirigents polítics diuen que la recuperació ja s’està veient o que serà en L, U, V o W, només cal accedir a internet i allà veiem la realitat: http://www.bloomberg.com/quote/BDIY:IND.

Per altra banda, no és molt usat en l’Europa llatina i serà un factor competitiu diferencial per aquella organització que el faci servir en les seves previsions.

18 de abril de 2013 per Albert Vila | Temes: Empresa, Finances, Gestió, Macroeconomia

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *