Balances fiscals

Aquests dies tornem a tenir sobre la taula un tema recurrent, el de les balances fiscals entre territoris de l’Estat espanyol.

En parlaré un xic, intentant defugir del gran component polític que això posseeix en les nostres latituds doncs tothom ja té ben formada la seva opinió al respecte.

El tema segueix estant sobre la taula degut a que no es vol resoldre ni la seva arbitrària gestió ni la informació clara, transparent i democràtica que seria el que tocaria en un membre de la Unió Europea. El càlcul hauria de ser amb mètodes internacionals reconeguts per professionals de l’economia, la publicació hauria de ser anual, a exercici vençut i amb amplia difusió per a garantir el bon ús dels fons públics dels ciutadans.

I mirant a la Unió Europea és com s’ha elaborat el quadre que més avall es mostra.

La informació es troba a l’Oficina d’Estadística Europea, l’Eurostat i en successives pestanyes interiors.

S’ha de buscar una mica però crec que s’ha de cercar aquesta informació a una organització pública superior a totes dues parts implicades (Catalunya, Espanya) i que a més de tenir un mandat clar en els seus estatuts des del seu origen (1953), està obligada a fer-ho degut a que en base a les seves dades es porten polítiques tant importants i impactants com la distribució dels fons de cohesió i estructurals de la Unió Europea. (Només a l’Estat espanyol, més de 22.000 milions d’€ en 10 anys a fons perdut.)

Per tal de transferir neutralitat, direm que referim les dades segons la nomenclatura de la U. Europea NUTS 2 o Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques, sistema que permet caracteritzar/dividir els territoris econòmics de la Unió, essent el nivell 2, el nivell de regió base per aplicar les polítiques regionals (exemple: els anomenats fons estructurals).
(El nivell 1 remet a grans regions socioeconòmiques i el nivell 3 a diagnòstics d’aplicació particular.)

Tot seguint la norma ISO 3166-1.

És a dir, sense biaix ni interpretació tendenciosa agosarada.

La llegenda per a entendre la taula següent on es mostren els diferents territoris administratius NUTS 2 és:

  • a. Producte Interior Brut (PIB) per càpita, any 2011 tancat, en %.
  • b. Saldos inter territoris, any 2005, en %. Transferència neta de PIB.
  • c. Producte Interior Brut (PIB) per càpita resultant, en %.

Degut a que Espanya no facilita les dades actualitzades a l’Eurostat, hem de comparar dades de 2005 i 2011. No és el que més m’agrada però permet veure magnitud.

a. b. c.
Extremadura 67 -17,8 49,2
Andalusia 73 -4,5 68,5
Melilla 76 -7,1 68,9
Castella – La Manxa 81 -3,5 77,5
Canàries 82 -4,0 78,0
Ceuta 83 -6,7 76,3
Múrcia 84 2,1 86,1
València 85 6,3 91,3
Astúries 91 -14,3 76,7
Galícia 91 -8,2 82,8
Cantàbria 94 -5,0 89,0
Castella i Lleó 95 -7,6 87,4
Balears 101 14,2 115,2
Aragó 108 -1,8 106,2
Catalunya 113 8,7 121,7
Navarra 124 3,2 127,2
Madrid 126 5,6 131,6
Euskadi 130 1,4 131,4

La columna c. indica la realitat de cada territori, la riquesa que genera en relació a una U. Europea a 28 països, base 100.

La columna b. és la transferència de riquesa d’un lloc a un altre. Per exemple, -7,1% vol dir que Melilla rep el 7,1 % d’un/s altre/s territori/s.

La columna a. és la situació final, el PIB per càpita resultat de la riquesa pròpia més la transferida.

Es poden fer els ratis que es vulguin: diferència del primer a l’últim en cada cas, ordinalitat abans i després de la transferència, etc. però les conclusions són clares: la majoria de territoris “creixen” per transferència directa de riquesa d’una minoria i/o amb deute de forma complementària. (Tema que podrem parlar en un altre article.)

I si es miren sèries històriques, es manté el raonament: no hi ha canvi de realitat per més transferència i deute que hi hagi.

En les darreres eleccions alemanyes –tardor passada- va sortir aquest tema doncs ells són contribuents nets a les finances públiques de tota la U. Europea -i de la Zona € en particular- i volen saber els ciutadans què es fa amb els seus impostos. Circulaven documents on es simplificava el que abans s’ha referit en la taula de la següent manera: 1 € invertit en una zona econòmica amb un TGV (Tren de Gran Velocitat) d’ocupació superior al 60% es multiplica per 1,5. El mateix € invertit en una zona econòmica amb un TGV d’ocupació inferior al 10% es redueix a 0,5.

Matemàticament la primera situació és una progressió creixent (1,0, 1,5, 2,25, 3,38, …) i la segona té el límit a 0 (1,0, 0,5, 0,25, 0,13, …):

1 1
1,5 0,5
2,25 0,25
3,375 0,125
5,0625 0,0625
7,59375 0,03125
11,390625 0,015625
17,0859375 0,0078125

El primer model d’inversió és autosostenible al llarg del temps, el segon, necessita continua injecció de diner per a no arribar a la fallida econòmica:

Balances Fiscals

Article publicat al Diari de Girona

24 de març de 2014 per Albert Vila | Temes: Empresa, Finances, Fiscal

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *