Asimetría eficaç?

Com a ciutadà europeu crec que estic obligat a comentar un cas que ha succeït recentment, que encara està per desenvolupar-se i concloure amb les derivades que tingui, i que fa pensar. (Al menys, a mi.)

També he de dir, abans de la redacció del text complert que no pretenc alliçonar a ningú ni entrar en terrenys polítics doncs no és el meu estil ni desig.

Tampoc direm noms d’entitats privades però, al ser el fet molt recent, suposo que no suposarà cap problema.

Tenim un estat membre de la Unió Europea i de la Unió Monetària Europea. Degut a la recent crisi econòmica de base financera, el seu sistema bancari ha patit molt i ha necessitat un rescat per part dels seus socis. (No entro en el reguitzell de legislació que s’ha hagut d’aprovar ad hoc ni en les dades econòmiques del rescat, estratosfèriques, per tal de que no es desviï l’atenció del lector.)

Aquest estat, com a conseqüència de tota aquesta activitat, té eines com un fons d’ajuda per al reordenament de les entitats financeres amb problemes, un altre fons que garanteix fins a cert import els dipòsits, un banc “dolent” on es pot derivar tot allò que no és o està correcte (immobles, actius tòxics, actius d’origen econòmic il·lícit), un banc central i, evidentment, el Banc Central Europeu (BCE).

Tenim un altre estat, més petit en tamany que no és estat membre de la Unió Europea ni de la Unió Monetària Europea però si que té convenis especials conjunts que ha anat desenvolupant en els darrers 10 anys, com a mínim. No tenia en el moment del “succés” les eines necessàries com el fons d’ajuda per a bancs, el fons de garantia o el banc “dolent”.

En el primer estat, en qüestió de dies, a partir del “succés” actuen els diferents organismes esmentats però es deixa “caure” l’entitat, es presenta concurs de creditors sense primar els drets dels clients amb diner d’origen econòmic lícit: sembla que uns centenars de clients han perdut les seves inversions.

En el segon estat, més petit i sense totes les eines habituals, a partir del “succés”, el Govern i la resta de la banca estudien la mala praxi que hi ha a l’entitat per tal d’aïllar el problema, de no estendre’l i/o multiplicar-lo. (El tamany de la segona entitat, per volum d’actius de clients, és 8 a 1 el tamany de la primera firma.)

Simultàniament es prenen decisions polítiques, legislatives i tècniques amb una sola finalitat: la protecció dels dipositants legítims, l’òptim ús dels recursos públics i la continuïtat de l’activitat de l’entitat, evitant la pèrdua de valor.

Fidel al que he escrit en la primera part del present article, no vull entrar en el color polític de ningú, tampoc disposo de totes les dades econòmiques de les entitats doncs la primera és relativament petita i desconeguda i la segona d’un estat tercer, però seguint la legislació que ens aplica en ambdós casos:

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/directive 2014/59/eu
(Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de Maig de 2014 , per la que s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, i per la que es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, i les Directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) nº 1093/2010 i (UE) n° 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell.)

no acabo d’entendre l’asimetria en la gestió del problema succeït.

Tenim estats i sistemes financers de tamany i recursos diferents però assimilats a una mateixa legislació que fa de l’asimetria, unicitat de solucions, però de facto no és així.

Pot ser no és un problema tècnic (legal, econòmic, financer, fiscal, etc.), pot ser és una aproximació humana, democràtica, al tema: el saber i el voler alineats amb els interessos dels teus conciutadans i no barrejar-ho tot pels interessos d’uns pocs.

En els propers mesos en sabrem més al respecte i podrem aclarir el dubte de l’asimetria que podem anomenar com eficaç (¿?).

Article publicat al Diari de Girona

25 de abril de 2015 per Albert Vila | Temes: Banca, Finances

Enviar comentari

Els camps obligatoris estan marcats *